Suècia es troba al capdavant en nivell de vida, felicitat dels seus ciutadans, conciliació familiar, en igualtat entre homes i dones… A això se suma que va ser el primer país a qualificar la prostitució com un model més de violència cap a la dona.
El 1999, va elaborar una norma que penalitza la compra de serveis sexuals i despenalitza la venda d’aquests. A aquesta mesura s’afegeix l’àmplia xarxa d’ajuda que ha implantat el Govern suec. Aquestes iniciatives han aconseguit reduir el tràfic de dones fins a un 80 per cent i, avui, la prostitució s’ha convertit en un fenomen residual. La demanda, entre 1999 i 2008, es va reduir gairebé un 60 per cent.
A les iniciatives legislatives sueques, han seguit les de Finlàndia, Noruega i Islàndia. Totes elles han reduït dràsticament el comerç amb dones. Amb dades tan esperançadors, avui diverses associacions de dones espanyoles plantegen «penalitzar al ”prostituïdor”». «Hem fet un gran pas en la lluita contra la violència de gènere, però no existeix un consens social al voltant de la prostitució», va afirmar ahir Susana Martínez, presidenta de la Comissió d’Investigació de Maltractaments a Dones.
Sensibilitzar la societat actual comença per anomenar a cada un pel seu nom. És a dir, que al client se li ha de denominar «prostituïdor», com expliquen des de l’associació. I encara que saben que el terme no està admès per la RAE, l’utilitzen com una forma de deslegitimar aquest negoci, d’evitar que la paraula «client» cosifiqui a la prostituta perquè «invisibilitza els veritables responsables», afegeixen.
El 90 per cent de les dones que es prostitueixen estan obligades a fer-ho. A Espanya es calcula que 300.000 dones es dediquen al negoci de la prostitució. Entre elles, les xifres reflectien fins avui que les dones immigrants, especialment les que procedien del Brasil i de Romania, eren les que més recorrien a la venda del seu cos, però la crisi econòmica ha donat un tomb a la situació, «el nombre de dones nacionals que es dediquen a la prostitució s’ha elevat. Vendre el seu cos s’ha convertit en l’única via per intentar sortir d’aquesta difícil situació », va explicar ahir Rosario Carracedo, presidenta de la Plataforma d’Organitzacions de Dones per l’Abolició de la Prostitució.
«Si no hi hagués demanda, no existiria ni el tràfic de dones, ni l’explotació sexual de cap dona», valora un dels informes que va publicar el 2004 l’ONU. I apunten al client com la baula principal per aconseguir eradicar la prostitució i evitar que les dones venguin el seu cos.
El 2009, l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (Onudc) va oferir diverses dades que reflectien la difícil situació per la que travessen les prostitutes. Entre elles es reflecteix que l’explotació sexual representa el 79 per cent del tràfic de persones. Així mateix, en dos de cada cinc països, dels 155 que van ser examinats, no s’havia registrat una sola sentència condemnatòria.
A Europa, la xifra de dones que ofereixen serveis sexuals a canvi de diners anualment supera el mig milió, i en tot el món, més de quatre milions són víctimes de tràfic, dels quals més del 90 per cent són dones, nens i nenes. Tots aquests indicis expliquen per què «hem de fer un examen diferent sobre la prostitució. Estem parlant del consum sexual de dones i del rendiment econòmic que nombroses organitzacions recullen d’aquesta explotació», assegura Carracedo.
Des de les associacions que vetllen pel dret de la dona creuen que aquesta actitud «ratifica pràctiques de violència i de desigualtat» i encara que no existeix un model homogeni del «prostituïdor», el seu perfil en tota la Unió Europea s’assembla al d’un home casat, d’entre 30 i 50 anys, i amb fills. Al nostre país, el 40 per cent dels homes d’entre 17 i 60 anys recorren a la prostitució i el 99 per cent de la demanda és masculina.
Diverses ciutats espanyoles ja han començat a penalitzar la prostitució als carrers. L’ordenança municipal de Barcelona de 2006 va obrir una porta a la sanció dels clients. En el seu article 38 i següents exposa que «està especialment prohibit mantenir relacions sexuals mitjançant retribució per elles a l’espai públic». Aquestes conductes «tenen la consideració de molt greus, i seran sancionables amb multa de 1.500,01 a 3.000 euros», prossegueix la norma.
Mentrestant, a Sevilla estan estudiant seguir els passos de Barcelona i Madrid també ha temptejat una possible falta administrativa, l’Ajuntament de Granada també vol acabar amb la indústria del sexe als carrers de la seva ciutat. El 2009 van redactar un document que considera com a infracció molt greu l’ “oferiment, sol·licitud, negociació i acceptació de serveis sexuals» a menys de 200 metres de les zones residencials, centres educatius, comercials i empresarials.
Les organitzacions espanyoles que advoquen per acabar amb aquesta xacra no són les úniques que estan plantejant penar aquesta activitat. L’abril de 2011, el Parlament francès ha aprovat un informe que recomana sancionar la demanda de prostitució i que preveu que aviat es converteixi en llei. «A Espanya teniu una norma de violència de gènere molt ambiciosa, però no reflecteix el problema de la prostitució i del tràfic», va concloure ahir Malka Markovich, una de les promotores de la futura llei francesa.
El perfil del «puter»
1 .- Familiar
La meitat dels homes que acudeixen a la prostitució tenen parella i quatre de cada deu tenen fills.
2 .- Conscient
El gruix dels clients és conscient que el 90% de les dones es prostitueixen contra la seva voluntat.
3 .- De 30 a 50 anys
El 40% dels homes d’entre 17 i 60 anys recorren a la prostitució, encara que de mitjana tenen entre 30 i 50 anys.
