El Govern, a través de la Secretaria d’Estat d’Igualtat, ha proposat als grups parlamentaris la modificació immediata de la Llei de Publicitat per eliminar els anuncis de contingut sexual i prostitució publicats a la premsa diària i digital.
Segons ha anunciat l’executiu en un comunicat, tots els partits polítics s’han mostrat favorables a abordar com més aviat una iniciativa legislativa amb aquest objectiu. A més, és important destacar que la proposta de prohibir els anuncis de prostitució s’estén a les edicions digitals dels diaris quan l’accés a les pàgines que contenen aquests anuncis no estigui limitat a adults.
La iniciativa per eliminar els anuncis de prostitució ha estat liderada per Bibiana Aído des que era ministra d’Igualtat. Quan el seu ministeri va passar a integrar-se en Sanitat, Aído va seguir defensant la necessitat de prohibir aquest tipus de publicitat com a secretària d’Estat d’Igualtat.
Amb aquesta proposta, s’introduirien les següents modificacions en la Llei 34/1988, de 11 de novembre, general de publicitat:
– A l’article 5, s’afegeix un nou apartat 6 amb el següent text: “Es prohibeix la publicitat en premsa de serveis sexuals i de locals dedicats a la prostitució. La prohibició s’estèn també a les edicions digitals d’aquestes publicacions en la mesura que l’accés a les pàgines que contenen aquests anuncis no estigui limitat a adults.”
– A l’article 5, l’actual apartat 6 passa a ser un nou apartat 7 on es planteja que l’incompliment d’aquesta prohibició tindrà consideració d’infracció als efectes que preveu la Llei General per a la defensa dels consumidors i usuaris i en la Llei general de sanitat.
– A l’article 6, s’afegeix un nou apartat 3 en què es detalla que contra aquests incompliments poden actuar tant el ministeri fiscal com les organitzacions i entitats jurídiques, públiques i privades, que vetllen per la igualtat entre homes i dones o la protecció dels drets dels menors.
El procés
– 2007: el 17 d’abril, la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i de la Igualtat d’Oportunitats va aprovar l’Informe de la Ponència sobre la situació actual de la prostitució al nostre país, que incloïa entre les recomanacions dirigides al Govern, demanar a els mitjans de comunicació que renunciïn a la publicitat relacionada amb el comerç sexual per impedir el negoci de les organitzacions mafioses dedicades al comerç sexual i el tràfic de persones.
– 2008: el Pla Integral de Lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans amb Fins d’Explotació Sexual, aprovat pel Govern el 12 de desembre per al trienni 2009-2011, inclou entre les seves accions “promoure el control dels anuncis de contactes en els mitjans de comunicació”.
– 2010: el Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat el 21 de setembre una Proposició No de Llei en la qual instava la remissió d’una proposta que promogués la desaparició dels anuncis de prostitució a la premsa diària.
– 2010: el 12 de maig, la llavors ministra d’Igualtat Bibiana Aído, va sol.licitar al Consell d’Estat un estudi sobre les possibilitats d’actuació contra anuncis de contingut sexual i prostitució publicats a la premsa diària escrita. L’estudi va ser aprovat pel Consell d’Estat el 9 de març de 2011, pronunciant-se a favor de la possibilitat de prohibir la publicitat de la prostitució a la premsa escrita.
– 2011: un cop remesa la modificació proposada pel Govern als diferents grups parlamentaris, aquests han de realitzar les seves aportacions i suggeriments abans de tancar un text definitiu que es tractarà en una reunió amb els mitjans de comunicació.
Ingressos milionaris per als diaris
Els anuncis de prostitució a la premsa escrita són una font de contínua polèmica, però a més resulten un important canal d’ingressos per als principals diaris generalistes. Per exemple, el diari El País recull prop de 700 anuncis classificats en un dia laboral, el que li reporta uns ingressos superiors als cinc milions d’euros anuals.
20 Minutos va ser el primer mitjà espanyol en vetar a les seves pàgines els anuncis de contactes, el febrer de 2007, una mesura a la qual es van sumar després diaris com Público o La Razón.
