Des que fa 25 anys va néixer la primera nena concebuda per fecundació in vitro (FIV) el nombre de persones que recorre a aquest mètode no ha deixat de créixer. Durant aquest temps, ha canviat molt el perfil de la dona, que cada vegada s’inicia en la maternitat a una edat més avançada. El juliol de 1984, a l’Institut Dexeus, un equip mèdic pioner va posar els fonaments del procés.
Ara la taxa de dones que se sotmeten a un cicle de fecundació in vitro i aconsegueixen quedar embarassades continua registrant una tendència a l’alça i se situa, d’acord amb les últimes dades disponibles, en el 38,6%. Segons consta en el registre sobre reproducció humana assistida (Fivcat.net) de l’any 2006, aquest percentatge representa un increment d’un punt i mig respecte a la taxa del 2005 i està dos punts per sobre de la del 2004, quan l’índex d’embarassos era del 36,6%.
L’augment ha vingut acompanyat també d’un creixement del nombre de nascuts: del total de 4.198 embarassos clínics que van registrar-se el 2006 a partir de tractaments de fecundació in vitro, 3.649 van ser amb nascuts, enfront dels 2.934 de l’any anterior. Alhora, s’ha mantingut estable la proporció de parts múltiples (del 23,5% s’ha passat al 23,2%). El gruix d’aquest percentatge correspon a bessons (22,4%), i un 0,8%, a trigèmins.
Paral·lelament, segueixen augmentant de manera significativa els casos de transferència de dos embrions (del 59,5% s’ha elevat al 61,9%), mentre que la de tres embrions ha disminuït (del 28,9% al 24,9%) i la d’un s’ha mantingut similar a la del 2005 (13,3% enfront d’un 13,2%)
El grup d’edat més freqüent entre les dones que se sotmeten a tècniques de FIV és el de 35 a 39 anys (60,9%), si bé s’ha registrat també un increment de les majors de 39, que han passat del 28,2% al 32,1%. Hi ha hagut, per contra, una lleugera disminució del grup de dones de 30 a 34 anys. Un terç d’aquestes dones (el 32,6%) ha nascut a l’estranger i el 29,8% resideixen fora de l’Estat.
La causa d’esterilitat més freqüent és la masculina (27,7%), principalment l’astenozoospèrmia (disminució de la motilitat dels espermatozous), mentre que la principal causa femenina és l’anovulació. En un 24,6% de casos, l’esterilitat afecta els dos membres de la parella.
També s’ha registrat un augment del nombre de donants, tant de dones com d’homes. Les donants d’oòcits han passat de 1.237 a 1.892, i la xifra de donants de semen, de 647 a 681.
El perfil de donant femení és el d’una dona d’entre 25 i 29 anys (37,8%), amb estudis superiors, soltera i que no viu en parella. Pel que fa al perfil masculí, es tracta d’homes que no viuen en parella i majoritàriament estudiants. Com ja s’havia posat de manifest en anys anteriors, la major part de cicles s’han fet amb inseminació artificial amb semen de donant.
