23 mil morts maternes anuals en AL i el Carib
A 20 anys de la primera celebració del Dia Internacional d’Acció per la salut de les dones, tot i les continues campanyes realitzades des de llavors, els drets de les dones continuen ausents a la vida quotidiana, va assenyalar la Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe (RSMLAC).
A la seva declaració de compromís, la Red indica que fa dos dècades el tema central d’aquest Dia d’acció fou la prevenció de la mortalitat materna, indicador de desenvolupament humà que marca les diferències més brutals entre països industrialitzats i països en desenvolupament.
En aquell moment s’estimava que cada any morien més de mig milió de dones per causes relacionades amb medio millón de mujeres por causas relacionades amb l’embaràs, part, puerperi i abortament insegur, una realitat escandalosa que no era abordada amb voluntat política per governs i organismes responsables.
No obstant, vint anys després, observem amb indignació que aquest drama persisteix, les dones continuen morint per les mateixes causes, encara que aquesta incoherència entre drets i condició de salut de les dones, especialment en quant a la salut reproductiva i maternitat, fou denunciada pel moviment de dones, enfatitza el document.
És per això que la RSMLAC proposa a la seva declaració que aquest 28 de maig es constituís en una jornada de reflexió, re politització i anàlisi sobre problemes prioritaris: la persistència d’altes taxes de morts maternes; la penalització de l’abortament induït i la potenciació del discurs fonamentalista contrari a la lliure opció; les restriccions en l’accés a serveis i suministres esencials de salut sexual i reproductiva.
També l’ausència de polítiques sensibles a l’equitat de gènere en salut i el buit jurídic als països respecte al reconeixement legal dels drets sexuals i els drets reproductius i de la garantia del seu exercici per a totes les persones.
En aquest sentit, remarca que les estadístiques reconeixen prop de 23 mil morts maternes anuals en Llatinoamèrica i el Carib, sent l’abortament insegur una de les principals causes.
Aquesta situació no es pot deslligar dels índexs de pobresa que creixen escandalosament, els quals tenen un impacte directe en la salut de les dones, «les més pobres entre els pobres», i tampoc podem deslligar aquestes morts de les distintes expresions de violència sexista.
De la mateixa manera, apunta que la salut de les dones respon a una multiplicitat de factors que superen als biològics, valorant més el seu lloc a la societat, la forma en què accedeixen als recursos materials i simbòlics per a viure una vida digna.
Això significa una vida amb llibertat, amb igualtat d’oportunitats, amb treball, educació, habitatge i lliure de violència, una vida de qualsevol tipus, on la sexualitat i la reproducció puguin exercir-se des de l’autonomia.
«Avui, clarament, això no pasa per a milions de dones, en especial per a les més pobres i les més joves, per a les que pertanyen a minories ètniques, racials i a minories sexuals, per a qui la potenciació de discriminacions, violències i exclusions les allunya encara més del gaudir drets».
A la regió llatinoamericana i caribenya, des de 1996, el Dia Internacional d’acció per la salut de les dones es planteja des de la defensa del ple exercici dels drets sexuals i els drets reproductius de les dones, especialment en dos principis bàsics: l’atenció a la salut sexual i reproductiva, i el dret a l’autodeterminació sexual i reproductiva.
