El Govern (PP) pretén que els hospitals públics assumeixin, sense mitjans, totes les interrupcions de l’embaràs.
No hi ha diners per pagar a les clíniques concertades perquè realitzin avortaments, així que les interrupcions d’embarassos les realitzaran els hospitals públics. Aquest és el plantejament que ha portat el Govern de Balears, amb majoria absoluta del Partit Popular, a eliminar la partida destinada a pagar a aquestes clíniques dels pressupostos de 2012, que s’aprovaran la setmana que ve.
En teoria, la mesura portaria a Balears a complir la llei de l’avortament com cap altra autonomia ho fa, en no haver de recórrer a la sanitat privada per complir un dret fonamental. Però en la pràctica, posa en perill que les dones d’aquesta autonomia puguin interrompre el seu embaràs quan ho desitgin.
Un alt càrrec es va queixar de les dones que avorten “cinc vegades a l’any”
La consellera de Salut, Carmen Castro, va garantir ahir que la sanitat pública es farà càrrec de tots els avortaments. No obstant això, a 19 dies que s’apliqui la nova mesura, el Servei de Salut (IB Salut) encara no sap si disposarà dels metges necessaris en la sanitat pública per assumir tots els avortaments, segons reconeixen fonts d’aquesta institució. Tot i així, també insisteixen que Balears complirà la llei.
Segons les últimes dades de què es disposen sobre avortaments, el 2009 es van realitzar 3175 interrupcions voluntàries d’embarassos en aquestes illes. D’aquestes, només 137 (un 4%) es van fer en hospitals públics. L’elevat nombre de metges i professionals sanitaris que objecten per raons ideològiques a realitzar avortaments ha fet, també a la resta d’Espanya, que tradicionalment es signin concerts amb clíniques privades perquè facin aquestes intervencions.
Fins i tot el cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’hospital palmesà de Son Espases, centre de referència a Balears, ha arribat a reconèixer que veu complicat que els centres públics puguin fer-se càrrec dels més de 3.000 avortaments que cada any s’han realitzat les clíniques privades. Manuel Usandizaga va reconèixer al Diari de Mallorca que és objector i que desconeix si els membres del seu equip, una trentena de persones, també ho són.
A les Balears es fan unes 3.000 intervencions a l’any
La llei de l’avortament que va entrar en vigor el juliol de 2010 va reconèixer per primera vegada el dret individual dels metges a objectar a realitzar avortaments i va instar a les autonomies a crear registres d’objectors, per tal de poder organitzar millor els recursos públics. Però poc o res d’això s’ha fet.
La diputada del PSM al Parlament balear i exconsellera de Benestar Social, Fina Santiago, critica que el Govern no hagi estudiat detingudament si els hospitals públics podran realitzar els avortaments. “¿Què han fet perquè es garanteixi la prestació? Quines mesures van a dur a terme?”, Planteja. “S’aconseguirà que la dona que pugui pagar-lo vagi a la privada i la que no, hagi de seguir amb l’embaràs”, denuncia.
En la mateixa línia es pronuncia el doctor Javier Cortés, de la Societat Balear de Ginecologia i Obstetrícia. “Nosaltres defensem l’equitat i la igualtat d’accés, que no només els rics puguin acabar avortant perquè són els únics que poden pagar-se un avortament en una clínica privada”, insisteix. Cortés recorda que en els hospitals públics la majoria de metges objecta.
La decisió del Govern que presideix José Ramón Bauzá amaga, més enllà de les raons econòmiques, un plantejament moral. La setmana passada, el director assistencial de l’IB Salut, Joan Veny, va assegurar que s’ha de “racionalitzar” la prestació d’avortaments. També va afirmar que la situació s’ha de “reavaluar”. I va criticar que hi hagi, segons ell, dones que avortin “fins a cinc vegades en un mateix any”. Aquesta afirmació dista molt de la realitat. El 2009, només en 13 dels 3175 avortaments realitzats a les Balears la dona havia avortat almenys cinc vegades en tota la seva vida.
La consellera de Salut, Carmen Castro, també es va destapar fa uns dies, quan va assenyalar que el Govern estudia si pot modificar el procediment estatal que permet que la píndola del dia després es vengui a les farmàcies sense recepta. “La píndola del dia després s’està usant com a mètode anticonceptiu, però les usuàries han de saber les seves conseqüències”, va assegurar. La mesura, en vigor des de setembre de 2009, no ha disparat les vendes, segons les dades dels laboratoris.
Demandes de grups ultres
De fet, l’organització ultra Institut de Política Familiar, el delegat a les Balears, Agustín Buades, va tenir un càrrec públic durant el Govern de Jaume Matas (PP), s’ha atribuït com victòria pròpia el fet que el Govern hagi anul · lat els concerts amb les clíniques privades. Fins i tot ha agraït públicament “la sensibilitat cap a la vida” de la Conselleria de Salut.
Per al Lobby de Dones (Lobby de Dones en català), la decisió del Govern és “molt preocupant”. La seva presidenta, Xesca Mas, recorda que l’avortament és “un dret fonamental” i denuncia el Govern de fer-se ressò de les demandes de l’institut de Política Familiar. “No poden jugar amb les dones per la crisi”, insisteix. El Lobby de Dones assegura que si al gener alguna dona queda desprotegida recorreran al Defensor del Poble.
Per la seva banda, el gerent de la clínica Aragó de Palma, la més gran de Balears