Catalunya és una de les Comunitats Autònomes amb menys mares adolescents, el percentage es fixa en el 8,4%, seguida d’Asturies i Galícia. Els motius d’aquesta situació: l’accès als anticonceptius i la interrupció voluntària de l’embaràs.
Són dades que s’extreuen de l’estudi del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM) revela que el risc de ser mare adolescent és un 40% més gran en les comunitats menys desenvolupades, si es compara amb les àrees més afavorides, mentre que les possibilitats que aquestes dones tinguin la seva primera feina abans dels 30 anys es redueix a la meitat.
Així ho ha explicat la investigadora Margarita Delgado, després de presentar la segona fase el seu estudi sobre maternitat adolescents a Espanya, finançat per Bayer, que ofereix dades per comunitats autònomes obtinguts a partir d’una enquesta realitzada pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) el 2006 .
Segons aquesta enquesta, el percentatge de dones que ha tingut el seu primer fill als 20 anys o abans – considerades mares adolescents – s’ha reduït a Espanya en els últims anys.
D’aquesta manera, mentre que el 42,7% de les dones nascudes abans de 1956 que ja havien mantingut almenys una relació sexual (anomenades ‘sexualment actives’) havien estat mares adolescents, en aquelles nascudes entre 1971 i 1985 el percentatge es redueix considerablement i només van ser mares adolescents el 11,5 d’aquestes dones.
Aquesta reducció es deu principalment a un major ús d’anticonceptius des de la primera relació sexual, segons ha assenyalat Delgado, que no obstant reconeix que després aquestes dades s’amaga un nombre d’embarassos «encara més gran», si es té en compte que actualment «gairebé la meitat de les dones embarassades a aquestes edats opten per la via de la interrupció voluntària de l’embaràs «.
A més, les dades mostren variacions «importants» per comunitats en aquesta última cohort analitzada (nascudes entre 1971 i 1985). Així, Múrcia, Balears i Andalusia són les comunitats amb un major percentatge de mares adolescents (entre un 17 i 19% del total de dones ‘sexualment actives’) i, per contra, Galícia (3,3%), Astúries (8 , 3%) i Catalunya (8,4%), tenen les taxes més baixes.
Després d’aquestes diferències, segons explica l’autora de l’estudi, hi ha el grau de desenvolupament de la comunitat autònoma, ja que les taxes són més elevades en les àrees menys desenvolupades, tenint en compte per a això els indicadors de dinamisme econòmic, nivell educatiu i índex de desenvolupament humà.
Conseqüències d’una maternitat precoç
D’altra banda, en l’estudi també s’ha analitzat el «fort impacte» que té la maternitat precoç en la vida futura de les dones, tant en la seva trajectòria educativa com en el seu accés al mercat laboral.
«En termes generals, la investigació mostra que les mares precoces treballen a qualsevol edat en menor mesura que la resta dels seus coetànies, amb diferències més acusades en les àrees més desafavorides», assenyala Delgado.
Segons l’índex de desenvolupament humà, que analitza paràmetres de vida saludable, educació i nivell de vida digne, en l’estudi s’han establert quatre grups de comunitats.
Així, a Andalusia, Canàries, Extremadura o Múrcia el percentatge de mares adolescents que en complir els 30 anys ja han tingut el seu primer treball està al voltant del 43%, enfront d’alguna cosa més del 68% que van ser mares passada l’adolescència, una diferència de gairebé 25 punts.
En canvi, en comunitats més desenvolupades com Madrid, Navarra i País Basc, la diferència en ambdós grups (mares adolescents i no adolescents) era de només 1,8 punts i, en qualsevol cas, més elevada que la d’aquelles regions més desfavorides ( 85,4% per a mares adolescents i 87,2 per a mares no adolescents).
