Catalunya és l’única comunitat que, fins ara, no solament ha fet un pas endavant per explicar com s’aplicarà la nova llei de l’avortament sinó que ha mostrat públicament la seva disposició que els hospitals públics practiquin les interrupcions voluntàries d’embaràs.
La resta d’autonomies encara no han aclarit què passarà quan una pacient s’acosti a un centre públic o bé han afirmat que tot seguirà igual pel que fa al fet que les clíniques privades concertades assumiran pràcticament la totalitat de les intervencions.
La Conselleria de Salut pretén que entre el 50% i el 75% dels avortaments es facin per mitjà de la pastilla abortiva fins a la setena setmana de gestació. D’una altra manera, els centres hospitalaris no donarien l’abast per cobrir la demanda.
A partir del mes de gener, els hospitals públics catalans que ho desitgin podran fer intervencions. D’aquests, únicament tres han fet un pas endavant, cosa que indica el poc interès dels centres públics a assumir una prestació que pot suposar un problema de consciència als seus facultatius i especialment una sobrecàrrega assistencial.
Altres regions com Andalusia o Madrid volen continuar com fins ara, és a dir, que les interrupcions es realitzin exclusivament als centres privats concertats. Les dones seran derivades a aquestes clíniques i no hauran d’abonar l’operació. A València hi ha un sistema mixt i els hospitals sí que realitzen un petit percentatge de les intervencions, i així seguirà sent, segons fonts del govern valencià.
L’associació de centres acreditats per a la interrupció de l’embaràs (Acai) va advertir que algunes autonomies podrien intentar «complicar l’accessibilitat» a la prestació. De fet, dimecres passat poques administracions disposaven dels sobres amb la informació prèvia que han de rebre les pacients.
Així mateix tant la diputada socialista Carmen Montón com el republicà Joan Tardà van mostrar la seva por al fet que les comunitats del PP intentin obviar la llei. En aquest sentit, aquesta setmana el Tribunal Constitucional ha de respondre a la intenció conservadora que es paralitzi la norma. No obstant, totes les administracions tenen llesta la informació preceptiva, segons Acai, i, a priori, no sembla que hi hagi d’haver cap problema d’accés, excepte a la comunitat de Navarra.
La comunitat foral sempre ha enviat les pacients que volen avortar a altres comunitats, una situació que no és probable que canviï a curt termini. Tot i que el dia 24 de juny el Parlament navarrès va aprovar una llei que garanteix l’avortament, la portaveu socialista de Salut, María Chivite, es mostra escèptica davant la seva aplicació. «Esperarem a setembre per exigir explicacions i si les dones segueixen sent enviades fora, anirem a la justícia», comenta.
