Homosexuals, transsexuals, discapacitats i immigrants se situen actualment a Espanya en «contextos de vulnerabilitat» en matèria de salut sexual, avisa l’estratègia dissenyada per Sanitat.
Encara que és una posició minoritària, encara hi ha un considerable nombre de persones (un 15% del total, que puja fins al 18% si només es compta els homes) que opinen que l’homosexualitat és una malaltia.
Aquesta opinió –explica l’informe del ministeri– és més comú a partir dels 55 anys, fins al punt que un 23% dels homes i un 17% de les dones estan «poc o gens d’acord» amb el fet que l’homosexualitat sigui una opció respectable.
«L’homofòbia latent en la societat segueix ocasionant problemes d’autoestima i autoacceptació en algunes persones», lamenten els autors, que proposen un canvi educatiu que obri el patró heterosexual dominant a altres fórmules.
El programa trenca una llança a favor dels discapacitats, a qui una visió tradicional considera que no tenen necessitats sexuals i critica que molts cuidadors dificulten els seus drets sexuals.
«La norma els situa com no desitjables ni desitjants. S’ha d’imposar la diversitat com a norma i facilitar-los l’accés a una educació afectivosexual per poder viure la sexualitat de manera saludable», postula el document.
Els especialistes reconeixen que encara no hi ha una conscienciació social plena del fet que la transsexualitat no és «ni una amenaça, ni una aberració, ni una malaltia», i advoquen perquè es compleixin els drets a l’hormonació i a operacions de canvi de sexe.
Proposen que es garanteixi l’accés a les tres unitats públiques especialitzades en el tractament de la identitat sexual als hospitals Carlos Haya de Màlaga, Ramón y Cajal de Madrid i l’Hospital Clínic de Barcelona.
Algunes enquestes apunten que la incidència de l’avortament entre les dones immigrants és més elevada que entre les espanyoles. Sanitat té clar que es tracta d’un col·lectiu amb barreres que dificulten el seu accés a la informació i atenció en els serveis de prevenció de malalties de transmissió sexual i d’embarassos no desitjats.
La Federació Espanyola de Planificació Familiar ha detectat que moltes vegades no hi van per desconeixement dels seus drets i de l’idioma, i reclama que es tingui en compte especialment els estrangers sense papers.
L’exhaustiu estudi no passa per alt la violència sexual sota les seves múltiples formes, des d’abusos fins a relacions forçoses. Un 7% de les dones i un 1,7% dels homes denuncien haver-ne sofert en alguna ocasió. Les dones afectades són víctimes, fonamentalment, de persones del seu entorn, inclosa la seva pròpia parella. «No es coneix l’abast real d’aquesta violència», alerta el text.