Tot i que no existeixen dades oficials, experts de la Universitat Autònoma de Barcelona calculen que hi ha entorn a 10.000 nenes en risc de patir una ablació, totes elles procedents d’algun dels 27 països del món -la majoria de la franja subsahariana- en els que aquesta pràctica està molt estesa.
L’exemple de Catalunya
El programa català és l’enveja d’altres comunitats autònomes com Andalusia, València, Madrid o País Basc en què resideixen immigrants de països de risc però «molts menys i més dispersos, el que fa més difícil el seu seguiment», reconeix Casilda Velasco, experta llevadora, professora d’Infermeria a la Universitat de Jaén i voluntària de Medicus Mundi Andalusia.
«Quan veus una mutilació genital per primera vegada et quedes en estat de xoc, quan veus que passa a Espanya comprens que has de lluitar contra això com sigui», diu Rosa Negre, sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra, que encapçala l’operació per eradicar aquesta pràctica a Catalunya. Ella va participar en la redacció d’un protocol d’actuació pioner a Espanya que coordina la tasca d’educadors, personal sanitari, policial i judicial per protegir les nenes. L’any passat, només a Girona-on ella treballa-es van obrir 25 diligències que van impedir la possibilitat d’ablació de 36 nenes.
«No val amb amenaçar amb la llei i la presó, cal convèncer mares i pares que l’ablació és dolenta per a la salut de les seves filles, que és un atemptat contra la seva integritat i que té profundes seqüeles físiques i psicològiques», explica Negre.
A Espanya no només cal lluitar contra les creences dels immigrants, sinó també contra els que pensen que és una tradició d’altres cultures que cal respectar, encara que cada vegada és més minoritària aquesta postura, explica Velasco. Per acabar amb aquesta pràctica, diu, «cal treballar amb les dones immigrants».
Les dones més joves estan més obertes a comprendre que aquesta tradició és font de terribles dolors, infeccions i problemes sexuals i de salut, diu Bombo N’dir, activista senegalesa que viu a Espanya des de fa 13 anys, vicepresidenta de l’Equip de Sensibilització contra les Mutilacions Genitals Femenines. «Costa més convèncer a la dona nouvinguda», afegeix.
«Les àvies africanes tenen moltíssima importància i la pressió social per mutilar les nenes encara que visquin a Espanya és molt gran», adverteix N’dir qui explica que les dones més joves estan més obertes a comprendre que aquesta tradició tan valorada és en realitat font de terribles dolors, infeccions i problemes sexuals i de salut.
«Costa més convèncer a la dona nouvinguda i molt més difícil treballar amb els homes perquè tenen un desconeixement total de la dona i estàs parlant de coses de les quals no es parla mai», subratlla aquesta activista convençuda que amb molta pedagogia i treballant també en els països d’origen és possible eradicar aquesta pràctica ancestral sense fonament metge ni religiós.
La reconstrucció
Un total de 30 dones africanes s’han sotmès a una reconstrucció de clítoris a l’Institut Universitari Dexeus de Barcelona des de 2008, quan el centre ginecològic va iniciar un programa específic després de conèixer que a Catalunya hi ha unes 800 immigrants que han patit una ablació.
«La intervenció permet que el 90% de les dones acabin tenint una vida sexual completament normal i deixin de sentir diferents en la societat occidental», ha explicat el responsable del Programa de Reconstrucció Genital post-Ablació, Pere Barri.
El Departament d’Obstetrícia, Ginecologia i Reproducció d’USP Dexeus compta ja amb una llista d’espera de 20 dones que volen recuperar la seva membre mutilat, cosa que Barri ha atribuït als «reeixits resultats» ia la divulgació del programa.
L’operació, finançada per la Fundació Dexeus Salut de la Dona en col·laboració amb l’Obra Social de La Caixa, no té cap cost per a les pacients ni suposa un trastorn en el seu quotidianitat.
«Després de 45 minuts d’intervenció, les pacients poden tornar a casa al dia següent i només han de fer cures tòpiques durant un mes aproximadament», ha precisat Barri.
El perfil de les dones que han estat intervingudes responen al d’una immigrant africana, principalment procedent de Gàmbia i Senegal, d’entre 20 i 35 anys i amb una ablació de tipus 2: mutilació del clítoris i dels llavis menors.
«També hem reconstruït ablacions de tipus 3, les més agressives, amb mutilació del clítoris, els llavis menors i el tancament dels llavis majors, i de tipus 1, amb extirpació exclusiva del clítoris», ha explicat.
Fonts: Europa Press, Efe, El País, RTVE
