El Govern ha defensat que un dels arguments que el porta a reformar la llei de l’avortament del 2010 és que «no se sosté» emetre judicis atribuint «hipotètiques i negatives» conseqüències sobre la salut de la dona, si aquesta no decideix interrompre el seu embaràs no desitjat. Així es recull, segons informa Europa Press, en una resposta parlamentària adreçada a la diputada d’ICV Laia Ortiz, en què aquesta preguntava a l’executiu sobre l’exclusió de la malformació fetal com a causa legal del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs que va anunciar el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, a l’estiu.
El Govern justifica que la seva reforma «no es basa en fredes estadístiques» i que són «multitud» les normes internacionals i de l’ordenament jurídic espanyol les que emparen i estenen el dret a la no discriminació a totes les persones. I és que Gallardón justifica aquesta part de la reforma-en realitat pretén reformar tota la llei de Salut Sexual i reproductiva per eliminar el termini d’avortament lliure que actualment permet a la dona interrompre el seu embaràs sense justificació fins a la setmana 14 – en un text de Nacions Unides, la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb discapacitat.
L’ONU el 2010, després de les queixes de dues associacions de persones discapacitades, va recomanar a Espanya modificar la possibilitat d’avortar per «raó de discapacitat exclusivament». No obstant això, la llei actual no parla de discapacitat sinó d’anomalies fetals greus. La regulació permet avortar a la dona fins a la setmana 22 si dos metges diagnostiquen que el fetus pateix anomalies fetals greus i després d’aquest temps, i sense termini, si les anomalies diagnosticades per un comitè mèdic designat per les comunitats autònomes es consideren extremadament greus i incurables o incompatibles amb la vida.
(…)
Font: El País
