El masclisme és un dels majors obstacles per a la detecció precoç del càncer de mama, segons Felicia Knaul, economista a la qual fa cinc anys li van diagnosticar la malaltia i que ara lluita perquè les dones pobres tinguin les mateixes oportunitats que ella de sobreviure.
Knaul, ciutadana canadenca-britànica i fundadora a Mèxic, el seu país d’adopció, de l’ONG “Càncer de Mama: Pren-t’ho a Pit”, va presentar a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el seu llibre “Beauty without the Breast” (” Bellesa sense el Pit “), en el qual relata la seva combat personal contra el mal que més por causa entre les dones.
Dedicada vint anys a reforçar els sistemes de salut perquè serveixin millor a les famílies de menys recursos, l’economista-dona de l’exministre de Salut de Mèxic, Julio Frenk, i mare de dues nenes-va ser diagnosticada de càncer de mama als 41 anys .
Després d’un tractament agut va superar la malaltia, encara arrossega dures seqüeles, que inclouen “una mastectomia completa, radical del costat esquerre, i una reconstrucció parcial”, explica en una entrevista amb Efe.
La seva experiència, que combina els punts de vista de dissenyadora de polítiques de salut, malalta, supervivent, i ara lluitadora per les dones que no tenen veu, l’ha portat a constatar que el masclisme s’erigeix com una terrible barrera per al diagnòstic precoç del càncer de mama en diferents parts del món.
“Quan estic davant de les dones i els explico que detectar un càncer de mama a temps implica una possibilitat de recuperació del 99 per cent, enfront d’un 30 per cent en el cas de detecció tardana, i després els pregunto si van a anar a consultes preventives, no volen ni sentir parlar d’això “, comenta.
La raó és “la por a l’abandonament de la parella o de la persona que els ajuda amb els fills”, explica.
En l’imaginari de les dones, càncer de mama rima amb mort, amb pèrdua del cabell (conseqüència de la quimioteràpia), però sobretot amb l’ablació d’un o dels dos pits, totes elles imatges associades a l’estigma que causa aquesta malaltia.
“La veritat és que ni els homes, ni la societat ni nosaltres mateixes ens acceptem sense pits, i un dels missatges més profunds del meu llibre és que una dona és molt més que els seus pits”, diu aquesta economista, directora de l'” Iniciativa per a una Equitat Global “de la Universitat de Harvard (Estats Units).
Knaul destaca que el component socioeconòmic és clarament identificable en la detecció del càncer de mama, que és tardana com més pobra és la víctima.
“A Mèxic, la detecció tardana es pot traçar de nord a sud. Al nord és més probable la detecció primerenca i quan s’arriba al sud, la taxa cau al 50 per cent”, diu.
A nivell global, la tendència és similar i “la probabilitat de morir d’un càncer de mama en un país pobre és el doble que en un país ric”, afegeix.
“El masclisme, la discriminació i l’estigma existeixen en totes les societats, en tots els països, encara que rebin diferents noms, però la dona els pateix més en societats amb menys recursos i sense lleis que les protegeixin”, comenta l’autora.
“Càncer de Mama: Pren-t’ho a Pit”, l’ONG creada per Knaul, centra el seu treball en contrarestar la desinformació i convèncer les dones de la importància de la detecció primerenca, de conèixer i detectar canvis en els seus cossos i de rebutjar la discriminació.
“A part de l’estigma i la manca d’informació, les nostres dones no saben què significa tenir una boleta al pit, que s’han de revisar i que tenen dret a reclamar una exploració clínica de la mama en una consulta mèdica. Es pot fer molt abans d’una mamografia “, assegura.
Amb aquesta visió, l’ONG mexicana ja està compartint la seva experiència a Costa Rica, la República Dominicana, Perú i Colòmbia, en col · laboració amb altres organitzacions civils.
A més, està previst que abans de finals d’any llanci una investigació al Brasil i Mèxic sobre les necessitats en termes de salut pública de les supervivents de càncer de mama,
Aquest és un àmbit on pràcticament tot està per fer, fins i tot en els països rics.
La idea és que un cop acabat el tractament, la supervivent viurà molts anys més, però amb les seqüeles de la malaltia i del propi tractament, precisa Knaul.
Knaul és justament això: una supervivent, i en el seu llibre “Beauty without the Breast” dedica una secció sencera a aquest grup de pacients, que cada vegada és més important.
En aquesta obra, ret també tribut al seu espòs, que va deixar el càrrec de ministre de Salut just un any abans que a ella li diagnostiquessin el càncer i qui “va ensenyar a les nostres filles que una dona pot ser maca sense pits, sense cabell, grossa o amb altres dificultats del cos “, segons recorda amb orgull.