Si ets pediatra i un 30% de les nenes que atens són filles de persones nascudes en països on mutilen els genitals de les dones, no et pots limitar a vigilar si aquestes nenes tenen càries dental.
Aquest és el raonament que es va fer Imma Sau (Barcelona, 1959) quan va decidir impedir que a la seva zona d’actuació es tolerés l’ablació de clítoris. Ha informat centenars de pediatres sobre aquesta pràctica, que el Codi Penal espanyol castiga amb 12 anys de presó.
¿La mutilació genital de les nenes africanes és un tema molest per als pediatres d’aquí?
Molest, no. És un tema que es desconeix i hi ha por de faltar al respecte a algú. Però si tens clar que és una vulneració dels drets d’aquestes nenes, has d’actuar.
¿I actuen?
Les primeres vegades costa. Quan els pediatres aborden el problema comproven que tot és més senzill del que s’imaginen. Les famílies africanes són molt més permeables del que en general es pensa.
Vostè coneix aquestes famílies.
Fa més de 15 anys que treballo amb africans i africanes, en zones de Girona d’altíssima presència de famílies subsaharianes. A l’ambulatori d’Olot vaig atendre 250 nenes de 0 a 15 anys de famílies que havien vingut de Gàmbia, Senegal, Mali, Guinea, Burkina Faso o Mauritània. Ara treballo a Santa Coloma de Farners i tinc unes 80 nenes africanes.
¿Aquestes nenes corren perill de patir una mutilació genital?
No. Dir això seria alarmant i obviaria la feina que hem fet. A Girona hi ha 67 taules de prevenció i vigilància per evitar mutilacions: hi participen educadors, serveis socials, sanitaris i tècnics en immigració. La nena que està en perill d’ablació és una excepció.
¿Què fan en aquestes taules?
Ens intercanviem les dades de totes les famílies subsaharianes que viuen en aquests 67 municipis. Sabem amb quines s’ha fet una feina de prevenció i en quantes el pare s’ha manifestat contrari a la mutilació. Hi ha homes africans que lluiten contra l’ablació.
¿Com aconsegueixen els canvis?
Creant circuits d’informació i anant per les cases. Les escoles de les nenes ens informen quan una família té previst viatjar a l’Àfrica. Llavors convoquem els pares al CAP i els demanem que firmin un document en què es comprometen a no mutilar les seves nenes.
¿Coneixen totes les famílies?
Sí. El tècnic d’immigració ens porta el cens i contrastem les seves dades amb les de les escoles. La possibilitat que se’ns escapi alguna nena que ni estigui censada ni hagi passat per l’escola ni hagi anat a un centre de salut és gairebé nul·la.
¿Què els expliquen?
Jo normalment cito només el pare. Encara que les que mutilen són les dones, qui decideix fer el ritual és la família paterna. Els descric què és una ablació i com es fa. En general, em contesten que això no ho volen per a les seves filles. Són sincers. A alguns els canvia la cara al conèixer la realitat. Altres em diuen que bé, que ja ho veurem… A aquests els poso un senyal d’alerta a l’expedient i quan ens reunim aviso que no s’ha mostrat contrari a la mutilació. Se’ls vigila.
¿I què passa amb ells?
Quan tenen intenció de viatjar, els torno a citar. Demano que m’acompanyin els Mossos d’Esquadra i, si convé, busco la intervenció del jutge, que és qui decidirà si hi ha perill de mutilació. Alguns pares, en aquesta segona visita, es retreuen de la seva actitud: una cosa és veure una dona metge i una altra, tenir al davant un mosso. La policia fa una important tasca de suport.
¿Quina és la funció del jutge?
Si hi ha risc que la nena torni mutilada de l’Àfrica, el jutge retira el passaport a la nena i el reté fins que compleix 18 anys. A vegades també retira el de la mare per protegir-la. Jo he presentat moltíssimes famílies davant del jutge, però només han retirat el passaport a tres. Els homes que han emigrat solen ser contraris a l’ablació.
¿Com estan les mares?
A la zona on treballo, el 100% de les dones africanes adultes han patit mutilació genital. A la majoria els van fer ablació del clítoris i dels llavis menors. A algunes els ho van cosir tot i només tenen un foradet. Per a elles és una sorpresa veure que aquí això no es fa.
¿Com reaccionen al saber-ho?
Amb cautela. Alguns líders radicals religiosos intenten fer-los creure que això de no mutilar els genitals és una imposició europea. Que els blancs intentem imposar-los les nostres tradicions. Que les volem europeïtzar. La frase «et volen tornar blanca» és molt negativa per a elles, perquè implica que deixarien de pertànyer al seu grup.
¿S’extingiran les mutilacions?
A Espanya, sí. Els fills i filles de la primera generació d’immigrants acabaran amb l’ablació, l’eliminaran. I, per la influència que l’immigrant exerceix en la seva família a l’Àfrica, també acabarà sent així allà.