El 70 % de les dones espanyoles en edat reproductiva utilitzen mètodes anticonceptius , però per al Govern els drets sexuals no tenen importància i , amb l’excusa de la crisi econòmica , ha paralitzat les estratègies de salut en aquest àmbit . Aquesta és la denúncia que fa la Federació de Planificació Federal Estatal ( FPFE ) basant-se en els resultats del Baròmetre de l’accés de les dones a la lliure elecció d’anticonceptius moderns en 10 països de la UE , que va ser presentat davant el Parlament Europeu el juny passat . Aquest baròmetre avalua les polítiques sobre drets sexuals i reproductius , l’educació sobre ells i sobre els diferents tipus d’anticonceptius , la formació dels professionals de la salut o les campanyes de sensibilització . El baròmetre recull dades d’Alemanya , Bulgària , Espanya , França , Itàlia , Lituània , Països Baixos , Polònia , República Txeca i Suècia .
” Suspenem en gairebé tot, especialment en educació sexual ” , critica Luis Enrique Sánchez Acer , president de la FPFE . El baròmetre reflecteix com la paralització de l’estratègia de salut sexual i reproductiva s’ha traduït en un retrocés en l’accés als serveis a mètodes anticonceptius segurs i eficaços , en dificultats per entrar en els serveis de planificació o en la formació de professionals .
Ni sensibilització ni ajudes
Així , Espanya suspèn en sensibilització amb un 25 % ( només queda per sobre de República Txeca, Itàlia i Lituània ) , en educació sexual amb un 25 , 6% (només supera Bulgària , República Txeca i Lituània ) i aprova raspat en educació i formació de professionals amb un 57 , 9% . En altres àmbits com l’apoderament de les dones , es queda en un raquític 22% , per sota de Lituània que obté un 30% . La conclusió a què arriba el baròmetre és que ” les actuals mesures d’austeritat es perceben com el major obstacle per reduir els embarassos no planificats i per garantir l’accés de les dones a la lliure elecció d’anticonceptius moderns” .
A més , la FPFE adverteix de les “evidents desigualtats que hi ha a la prestació de serveis de salut sexual i reproductiva segons les comunitats autònomes” . Les més afectades són les dones més joves i pertanyents a col · lectius vulnerables i les majors odissees es produeixen en intentar aconseguir la píndola postcoital , que no està finançada en sis comunitats autònomes . En aquesta línia , el baròmetre considera deficients les campanyes de promoció sobre drets sexuals i reproductius , excepte per puntuals accions d’algunes comunitats autònomes , o l’educació en salut sexual , amb la desigual implantació segons el lloc . La llei de Salut Sexual i Reproductiva de 2010 preveu la inclusió de l’educació sexual en els currículums escolars , però “això ha quedat en via morta , i de fet els canvis previstos en la nova llei d’educació redueixen aquesta temàtica” , denuncia el president de la FPFE .
A tot això cal sumar el fet que , des del passat 1 d’agost, un total de vuit píndoles anticonceptives van deixar de ser finançades pel Sistema Nacional de Salut ( SNS ) afectant en total a un milió de dones . “A més , les usuàries denuncien la menor disponibilitat d’anticonceptius de barrera , de nous contraceptius hormonals o de l’anticoncepció d’ urgència” , denuncien des de l’ FPFE . “En aquesta situació de crisi per a tantes persones , si no hi ha finançament i garanties de dispensació es corre el risc d’un augment de les taxes d’embaràs no planificat i per tant d’interrupcions voluntàries de l’ embaràs” , conclou el president.
Font: Eldiario.es