La població femenina supera la masculina en la ingesta de psicofármacos i representen el 75% dels consumidors totals de tranquil·litzants. Les medicines que més consumeixen les dones de 35 a 54 anys són analgèsiques i antipiréticos (substàncies per disminuir la febre com el paracetamol i l’àcid acetilsalicílic); mentre que les de 55 a 74 anys consumeixen medicaments per a la tensió arterial, segons es desprèn de l’informe de salut i gènere editat per l’Observatori de Salut de la Dona del Ministeri de Sanitat i Consum.
L’informe alerta del fet que a les dones se’ls receptin més psicofármacos que als barons perquè en situacions inespecífiques se les solen diagnosticar ansietat o algun trastorn mental comú, de manera que la «tranquil·litat receptada» ha continuat el seu increment de forma constant, no havent-hi consciència -denuncia l’informe del Ministeri de Sanitat- del fet que les dones estiguin somatizando als seus cossos les desigualtats genèriques de les quals es tradueixen en sobrecàrrega de feina, estrès, etc. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut va alertar el 2005 sobre la medicalització de psicofármacos per solucionar problemes socials, i l’Observatori de la Salut de la Dona del Ministeri de Sanitat recomana, en aquest informe, que el sistema de salut hauria de trobar altres solucions al malestar que desemboca en el consum de psicofármacos.
Des del Col·legi de Metges de Barcelona, Francesc Ferrer, membre de la junta directiva i especialitzat en medecina interna, declara a AmecoPress que «tradicionalment les dones han anat més al metge que els homes, potser perquè abans no treballaven i no estaven lligades a compromisos laborals; mentre que per a l’home demanar permisos era més complicat». Respecte al major consum de fàrmacs en les dones, Ferrer considera que pot ser a causa que «tenen major esperança de vida que l’home i en els últims anys és quan es consumeixen més medicines». D’altra banda, quant a l’automedicació, assegura que «moltes vegades es basa en temes culturals i socials que van passant de mares a filles, d’àvies a mares i no d’avis a pares».
