És ben conegut que l’alcoholisme és una malaltia crònica que dispara el risc de complicacions greus i de mort prematura. No se sap tant, en canvi, de l’impacte diferent que tenen aquestes begudes en homes i dones, tot i que en les últimes dècades les dones d’Occident tenen unes pautes de consum similars a les dels homes. Un grup d’investigadors catalans ha publicat noves troballes que podrien donar una mica de llum en aquest camp.
L’assaig, publicat en l’últim número de Medicina Clínica, ha estat dirigit per Arantza Sanviens, del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol que, en col·laboració amb experts de l’Hospital Universitari de Bellvitge (tots dos a Barcelona), ha analitzat a un total de 480 pacients (uns 78 homes) ingressats per desintoxicació alcohòlica en les unitats de tractament dels dos centres sanitaris.
«La prevalença del consum d’alcohol és elevada a Espanya. Fins a un 73% de la població amb edats compreses entre els 13 i els 64 anys ha consumit alcohol l’últim any i un 10% el pren cada dia. Un 7% dels homes i un 3% de les dones són bevedores de risc (més de 40 grams al dia en homes, més de 24 en dones)», introdueixen els investigadors.
Les alteracions hepàtiques, nutricionals i metabòliques són relativament freqüents entre els bevedors. Els científics van avaluar aquests tres paràmetres en tots els participants, amb una mitjana d’edat de 43 anys. Així mateix es va analitzar les malalties associades a l’abús d’etanol i si prenien o no altres drogues.
«Les dades revelen que un 94% dels pacients van presentar més de dues alteracions i almenys un 35% van mostrar tenir una de les tres alteracions enunciades», diu l’assaig.
Per sexes, pel que sembla, ells tenien més possibilitats d’afectació al fetge que elles encara que aquestes últimes tenien més complicacions nutricionals i metabòliques. És més, «les dones presentaven fins a cinc vegades més possibilitats de ser obeses en comparació amb els homes«, afegeixen els investigadors.
Pel que fa a altres problemes mèdics associats, els investigadors destaquen que un 23% dels ingressats (més dones que homes) patia depressió i fins un 8% deteriorament cognitiu. A més, «ells solien consumir més cocaïna mentre que en elles era més freqüent estar en tractament amb metadona».
Per Emilio González i Francisco Santolaria, de l’Hospital Universitari de Canàries (Tenerife) i autors d’un editorial que acompanya a l’estudi, les diferències en les conseqüències del consum excessiu d’alcohol entre el sexe masculí i el femení són molt marcades. «Se sap, per exemple, que elles són més propenses que ells a desenvolupar miocardiopatia alcohòlica, amb menor consum i durant menys anys», detallen.
El que més crida l’atenció a aquests experts és la prevalença de deteriorament cognitiu trobat en l’estudi. «Crida l’atenció si es considera que l’edat mitjana era de 43 anys. L’atròfia cerebral constitueix un dels fenòmens més invalidants de l’alcohòlic crònic. La dona presenta un major grau, a més de més pèrdua neuronal», especifiquen.
El treball serveix, en paraules dels editorialistes, «per portar de nou a primer pla el candent problema de l’alcoholisme, aquesta vegada en un ampli col.lectiu urbà on, com s’assenyala, l’ús a més d’altres drogues és freqüent. L’afectació multiorgànica de l’alcohòlic crònic converteix aquesta addicció en un problema sanitari de primera magnitud davant el qual les mesures emanades des de l’administració són encara insuficients».
A més queden altres problemes per resoldre, com «quants bevedors excessius hi ha al nostre país que bé perquè els seus símptomes són escassos o infravalorats, bé per marginalitat, per sentiments de vergonya o culpabilitat o altres causes no són detectats? Hi ha més homes que dones en aquest col.lectiu? Quin és el risc de progressió?».
«Resoldre aquestes preguntes suposaria solucionar un gran problema de salut pública i de ben segur evitar morbiditat en individus relativament joves i moltes morts prematures».
