L’edifici és tan fosc com ho és avortar a Navarra. La primera clínica acreditada per realitzar avortaments a la comunitat foral va obrir les seves portes fa tres mesos en un novíssim edifici negre, d’amplis finestrals opacs, en un polígon industrial de Ansoáin, un municipi enganxat a Pamplona. Una placa situada a l’entrada de l’edifici especifica que la Clínica Ansoáin, el primer centre que practica avortaments a Navarra des de fa 24 anys, és a la planta baixa.
Des de la seva posada en marxa, la Conselleria de Sanitat de Navarra ha enviat a 163 dones al centre, 74 a l’octubre i 89 al novembre. Les interrupcions finançades per l’Administració al desembre encara no s’han comptabilitzat. «Tot funciona amb normalitat», recalquen en el Govern navarrès (una coalició d’UPN i el PSN). El propietari de la clínica, José Gurrea, per la seva banda, rebutja especificar a aquest diari a quantes dones ha atès en total, comptant també a les que han pagat de la seva butxaca la interrupció.
Tema tabú
Per què tanta cautela per parlar de la clínica, si fa 26 anys que l’avortament està despenalitzat a Espanya? Fins l’octubre passat, Navarra era l’única autonomia on no es podia avortar. Les dones que desitjaven que la sanitat pública pagués la seva intervenció eren derivades a Madrid i Bilbao. Les traves burocràtiques que posava el Govern navarrès portava a la majoria a pagar-de la seva butxaca.
El problema arrenca de l’any 1987, quan un grup ultra vinculat a l’Opus Dei va denunciar al grup de ginecòlegs que practicava avortaments en un hospital públic de Pamplona. Un jutge els va exculpar, però l’assetjament i enderrocament patit i la manca de mitjans en els hospitals públics discriminar a les navarreses de les dones de la resta d’autonomies.
Cada divendres ultres catòlics es manifesten davant del centre
Si fos pels grups de pressió ultracatòlics, amb molt de poder a Navarra, les coses seguirien igual. L’obertura de la clínica ha tornat a treure al carrer els que protesten amb ciris i creus contra la llibertat d’elecció de les dones, que fa un any i mig la Llei de l’Avortament va convertir en dret. Tots els últims divendres de mes, desenes de persones van a les portes del centre, on consideren que es practiquen «assassinats».
Però resulta que també algunes militants al antiavortista s’han vist obligades a interrompre el seu embaràs alguna vegada. «Però consideren que el seu és un cas únic. Ploren perquè estan en contra de l’avortament, però al final ho acaben fent», explica Esther Areta, sexòloga del centre per a la dona Andraize, a Pamplona. En aquest centre, pioner a Navarra en planificació familiar, s’atén a les dones que volen avortar i se les deriva a la clínica. Abans les enviaven a altres autonomies.
Més enllà que ara l’avortament és una prestació més del Sistema Nacional de Salut i que sí que fa a Navarra, Areta assegura que la llei ha contribuït que avortar «ja no sigui una cosa amagat». Segons explica, les treballadores del centre sempre pregunten a les dones que atenen si els deixen introduir les seves dades al fitxer en el qual comptabilitzen els avortaments. «Ara no són tan reticents», assegura.
En la mateixa línia, Tere Sáez, tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament d’Estella i membre de l’associació de dones Andrea, aplaudeix que aquestes ara «ja no han de fugir de Navarra, perquè no estan cometent cap delicte», insisteix. Sáez destaca que és «fonamental» que es faci visible l’avortament «amb un grup de pressió tan poderós com l’Opus Dei».
Les associacions de dones celebren que ja no se les criminalitzi
El més curiós de tot, assegura, és que l’home que està fent possible que es compleixi la llei, el doctor Gurrea, «és d’idees conservadores, molt afí al PP». Gurrea ja posseïa la clínica Euskalduna de Bilbao, on avortaven moltes navarreses. En les seves declaracions públiques, alhora que defensa l’avortament, contenta als sectors més conservadors criminalitzant el grup de dones al qual se li practiquen més avortaments. «El problema és que tenim a un grup d’adolescents sinsorgas (poc formals) de 30 anys», va assegurar fa tres setmanes al Diari de Notícies.
«Darrere de la clínica hi ha gent pròxima a la dreta», denuncia Begoña Zabala, històrica feminista, membre de l’associació Enakume Interazionalistak. «Tot apunta que hi ha hagut un pacte per a consentir que obri la clínica a costa de no facilitar que es facin intervencions a la sanitat pública», insisteix. Zabala reclama que també els hospitals públics realitzen avortaments.
«Des que s’ha obert la Clínica Ansoáin, fins i tot els capellans s’han posat bel · ligerants des dels seus púlpits», assegura Zabala. Malgrat els avenços, Navarra és l’autonomia més bel · ligerant contra l’avortament. De fet, el seu Govern manté, com el PP, un recurs davant el Tribunal Constitucional. Dos dels punts recorreguts són els que insten a les autonomies a garantir la realització d’avortaments dins les seves fronteres. També mantenen el recurs contra el fet que l’avortament sigui lliure fins a les 14 setmanes.
Internet és la plataforma de pressió principal. Desenes de pàgines centren els seus continguts a impedir que a Navarra es avorti. Crítiques a l’Ajuntament de Ansoáin (PSOE), per haver donat el permís perquè Gurrea llogués el local situat en el seu terme municipal. Crítiques a la Conselleria de Salut (en mans d’UPN) per permetre la seva obertura, fins i tot han arribat a pressionar a l’empresa que va llogar el local a Gurrea, Vidaurre, perquè no ho fes.
Als carrers de Pamplona i Ansoáin les opinions semblen no estar tan polaritzades. «Nosaltres no tenim cap problema amb la clínica, que es vegi en la necessitat d’avortar, que tingui la possibilitat de fer-ho», comenta Nahia, mare d’un nen de 5 anys a qui acaba de recollir a la sortida del col · legi, a uns 200 metres de la clínica avortista. Les altres mares amb les que conversa assenteixen. «Si em quedés embarassada, no sé si ho tindria», confessa una altra de les dones, de 36 anys, que prefereix no dir el seu nom. Té dos fills adolescents i no es veu criant de nou a un nadó.
