La malnutrició, tant la que pateixen les persones anorèxiques, que gairebé no mengen, com la que afecta els obesos deteriora el sistema immunològic i es converteix en una propensió a patir infeccions, al·lèrgies i inflamacions. En canvi, els que practiquen exercici físic intens però no excessiu, i constant, gairebé no pateixen episodis infecciosos, al·lèrgics o inflamatoris.
La relació causal entre nutrició, exercici i defenses immunològiques l’ha establert en successius estudis iniciats als anys 90 la professora Ascensión Marcos, investigadora en immunonutrició del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), de Madrid. Marcos ha analitzat amb biomarcadors injectats en sang prop de 4.000 adolescents espanyols de 12 a 18 anys, en grups de sans, obesos o anorèxics.
Les dades més noves de les seves investigacions són les que demostren que, des del punt de vista immunològic, tan negatiu és l’excés de pes corporal com l’escassetat. «L’obesitat és una malnutrició, igual que ho és deixar de menjar –explica Marcos–. Els obesos ingereixen moltes calories, energia, però acostumen a tenir dèficit en micronutrients: minerals i vitamines».
Fins i tot sent obès, si es fa una mica d’exercici la propensió a patir infeccions respiratòries, intestinals o de qualsevol altre tipus disminueix, assegura Marcos. I passa el contrari entre els esportistes d’alta competició que s’esforcen molt però no segueixen una bona alimentació.
«Entrenar-se sis o vuit hores diàries, angoixat per l’estrès d’una imminent competició esportiva, produeix immunosupressió –assegura la investigadora–. En aquest cas, l’exercici es transforma en estrès i l’estrès sempre suprimeix les defenses immunològiques que evitarien infeccions, al·lèrgies i inflamacions».
El terme mitjà gairebé no existeix entre els adolescents espanyols, indica la investigadora. La franja que reflecteix el pes normal d’una persona jove cada vegada representa menys individus, explica. Augmenten les xifres dels que se situen als extrems: cada vegada hi ha més adolescents extremadament prims o excessivament grassos. L’activitat física ja no és espai atractiu per als adolescents. «El grau de sedentarisme dels joves espanyols comença a ser alarmant», resumeix Marcos.
Els estudis del CSIC, que finança el Fons d’Investigacions Sanitàries (FIS), es realitzen en xarxes d’hospitals situats a les capitals més poblades d’Espanya. El seu objectiu és calibrar el grau de salut dels adolescents, una cosa que, de moment, els ha portat a dues conclusions: «L’educació nutricional de les mares joves és nul·la i els mitjans de comunicació decideixen el que es menja a les cases». En paral·lel, afegeix, augmenten les al·lèrgies.
