«L’instint maternal em cridava cada vegada més i no estava disposada a esperar més temps a trobar l’home adequat». Aquesta és la resposta que ofereixen la majoria de les mares que han recorregut a l’adopció o a la inseminació artificial o han tingut relacions sexuals que han donat com a fruit un fill i no han avisat el pare de la situació.
Les xifres de l’Institut de la Dona reflecteixen que el nombre de persones en aquesta situació no para de créixer. Mentre que el 2002 hi havia 33.000 mares «per elecció», com s’autodenominen a Internet, l’any passat se’n van comptabilitzar 81.000.
L’auge es deu no només a l’evolució de les dones en la societat, que ja no necessiten parella per al manteniment econòmic, sinó també al fet que la llei de reproducció assistida espanyola «és una de les més permissives», segons Rosa Maestro, promotora de l’organització de mares Masola.
Mare de dues filles, una per inseminació artificial i una altra per acolliment permanent, Maestro revela que a Espanya «es dóna un turisme de reproducció important» perquè no tots els països europeus permeten a les solteres la inseminació. «Per això hi ha bastantes clíniques a la costa, perquè moltes turistes aprofiten les vacances per sotmetre’s al tractament», explica.
Davant d’això, la Seguretat Social només accepta solteres «en comptades ocasions», segons Maestro, fet que aboca les interessades a anar a les clíniques privades, on els tractaments costen entre 1.500 euros i 8.000 euros per intent. La majoria de les vegades se’n necessiten diversos.
L’adopció, una altra de les alternatives, no és gaire més fàcil ni barata. A Espanya no accepten pràcticament cap sol·licitud d’un progenitor solter i l’estranger ha anat tancant les portes a aquesta possibilitat, i normalment s’han de fer els tràmits amb agències privades que també cobren bastants diners.
A totes aquestes despeses, s’hi ha d’afegir la manutenció dels fills. «Les nostres famílies depenen d’un sou i una sola estabilitat laboral, de manera que hem de fer molts números i renunciar a moltes coses», explica Carmen Cifredo, presidenta de l’associació Mares Solteres per Elecció.
Cifredo, que té bessons per inseminació artificial, comenta que la majoria de les mares en aquesta situació han reflexionat bastant sobre la conveniència de tenir un nen que mai tindrà un pare i pel qual s’han de fer molts sacrificis.
Les que normalment es decideixen a fer-ho són les que compten amb horaris laborals compatibles amb la maternitat o amb prou ajuda familiar o d’amics per cuidar els fills. Per això el col·lectiu reclama que els concedeixin ajudes com a les famílies nombroses i que una llei les protegeixi perquè les empreses no penalitzin les mares que demanin reducció de jornada.
A les mares solteres s’hi han de sumar els pares sense parella, dels quals no hi ha dades estadístiques.
