Els parts de dones més grans de 35 anys s’han duplicat des del 1996
Només un 53% dels embarassos es registren en l’edat mèdicament òptima
En els dos extrems de la vida fèrtil de les dones –l’adolescència i la proximitat dels 40 anys– és on més estan augmentant els embarassos a Catalunya des de fa un decenni, segons les estadístiques sanitàries de la Generalitat. La franja que els metges consideren que és òptima per portar fills al món, dels 25 als 35 anys, va coincidir el 2005 amb l’edat d’un 53% de les dones que van ser mares. En la resta de parts, un 47%, o eren menors de 20 anys o rondaven la quarantena.
Els naixements protagonitzats per dones més grans de 35 anys han augmentat un 100% des del 1996. L’any passat van superar el 23% del total de parts registrats, explica Ramon Prat, director del programa de salut reproductiva de la Generalitat. La maternitat d’una adolescent i la d’una dona madura, no obstant, tenen lloc en unes circumstàncies antagòniques, encara que totes dues estan classificades com a gestacions de risc.
Qui demora el primer embaràs fins a acostar-se als 40, ho fa de forma meditada, una vegada s’ha instal.lat en una posició laboral confortable on el període de postpart no comportarà risc d’acomiadament, i amb la hipoteca del pis en fase terminal de liquidació. La majoria són de nacionalitat espanyola i la seva economia és sòlida.
En gairebé tots els casos, abans d’iniciar una gestació tardana les dones s’inscriuen en una companyia asseguradora vinculada a una clínica privada. Volen ser ateses amb calma i rebre abundant informació del que els vagi passant. Busquen el suposat confort d’unes instal.lacions cuidades en què se’ls garanteix que no hi haurà llistes d’espera. Molts d’aquests centres, no obstant, recorren a la sanitat pública quan el part es complica.
INFORMACIÓ SENSE APLICAR
En tots dos casos –l’adolescent i la dona més gran– disposen d’informació ginecològica encara que, segons asseguren els experts, cap de les dues l’aplica a la seva vida personal. «Tenen informació però no la utilitzen», reitera Prat. Les més grans, van una vegada a l’any al ginecòleg (també privat) i li demanen una revisió completa. Les adolescents, coneixen els mètodes anticonceptius però, moltes, prefereixen la seva teoria personal de funcionament sexual, expliquen.
«Amb freqüència, s’inventen una estructura irreal, que s’acaben creient: s’abstenen de sexe dos dies abans i dos després de la menstruació, un mètode Ogino (control de la temperatura corporal per evitar la gestació) d’estar per casa, que moltes vegades acaba en embaràs», relata una llevadora.
«És possible que hàgim ofert a les dones joves una educació sexual asexuada, sense gènere masculí ni femení, i que aquesta informació sigui inútil», considera Prat. «Els nostres nous programes d’orientació reproductiva es dirigiran, per separat, a dones i a homes, perquè les seves circumstàncies no són les mateixes», afegeix.
AJUDA A CASA
El període de postpart marca la distinció fonamental entre els dos grups de mares. Les adolescents, que ja parteixen de forma general d’una situació social i econòmica precària, són objecte d’atenció d’assistents socials, llevadores i d’organitzacions expressament creades per a elles.
És el cas de Preinfant, un col.lectiu barceloní, integrat per psicòlogues i treballadores socials, que s’ocupa de les mares de menys de 21 anys durant els primers mesos de vida del seu fill. Preinfant, que subvencionen Benestar i Família i el Ministeri d’Afers Socials, atén les menors que són mares en famílies en crisi, i les que estan soles i desconeixen del tot què és portar un nen al món.
