Un nombre creixent de dones (110.000 a tot Espanya el 2009 i 26.000 a Catalunya) han avortat en els últims 25 anys de forma privada, ignorades per la medicina pública i tolerades per governs de variat signe ideològic.
La decisió d’actualitzar la llei per dotar l’avortament dels requisits d’un dret, i corregir les incongruències jurídiques que van afectar metges i usuàries, ha donat lloc a un crispat debat que va culminar amb el recurs del Partit Popular, admès a tràmit pel Tribunal Constitucional. En ell es qüestiona l’existència mateixa d’una norma que reguli l’avortament, cosa que amenaça de tornar l’assumpte a la dècada dels 70.
La llei, que va entrar en vigor ahir, es diu «de salut sexual i reproductiva» i a això dedica la part més extensa del seu articulat. Però, malgrat que el fracàs de les polítiques sobre sexualitat i la demanda de mesures en aquesta direcció han estat abundants en els últims anys, és la segona part de l’enunciat de la llei – «…i de la interrupció voluntària de l’embaràs» – la que absorbeix l’interès públic en aquests moments.
L’embarassada tindrà un termini per decidir lliurement
La principal raó perquè així sigui és el canvi conceptual que la llei concedeix a l’avortament, al qual considera des d’ara una prestació sanitària equiparable a qualsevol altra de les que ofereix el sistema públic de salut.
Un altre canvi radical és la supressió dels justificants i arguments psiquiàtrics que fins ara eren requerits a les dones que accedien a un avortament (excepte si existeix malformació en el fetus). A partir d’ara, l’embarassada podrà interrompre l’embaràs, sense donar explicacions, fins a la setmana 14 de gestació.
També es podrà avortar fins a la setmana 22 si l’embaràs posa en perill la salut o la vida de la dona, igual que si es detecten malformacions en el fetus.
Una prestació en el catàleg de la sanitat pública
La interrupció de l’embaràs figurava de manera desigual en el catàleg de prestacions sanitàries públiques de dues comunitats (Andalusia ja el finançava completament, i a Catalunya es pagava a les dones sense recursos).
Aquest concepte s’estén ara a tot Espanya, i, en conseqüència, hauria de ser assumit per la xarxa assistencial pública: ambulatoris i hospitals. La dificultat que així sigui, per la xifra elevada d’avortaments que es fan cada any a les principals ciutats espanyoles, està obligant a la recerca de solucions alternatives. Fins ara, només Catalunya ha preparat una via d’assistència específica.
Les menors d’edat i la informació dels pares
Les nenes de 14 i 15 anys que sol·licitin un avortament hauran d’aportar, com passava fins ara, un consentiment patern firmat. El 2008 van avortar a Catalunya 244 noies d’aquestes edats (0,9% del total).
Les de 16 i 17 anys hauran d’anar al centre avortista acompanyades pel seu pare o la seva mare, en prova que n’han estat informats. Així ho disposa el reglament, que ha llimat la llibertat total que la llei donava inicialment a les noies de 16 i 17 anys.
Si la noia considera impossible informar els seus progenitors, podrà comunicar-ho al metge i aquest decidirà si fa l’avortament. El facultatiu que temi un conflicte amb la família de la noia podrà sol·licitar un informe social o psiquiàtric de suport. El 2008 van avortar 722 catalanes de 16 i 17 anys (2,7% del total).
Que l’embarassada prengui una decisió com més aviat millor
Avortar un fetus de sis o set setmanes de gestació és molt menys cruent, físicament i psíquicament, que fer-ho a les 10 o 14 setmanes. La Conselleria de Salut s’ha proposat que les embarassades que tinguin intenció d’avortar prenguin la decisió abans de la setena setmana de gestació.
A les que estiguin en aquest moment de l’embaràs i decideixin interrompre’l se’ls oferirà l’opció de prendre la pastilla RU-486. L’administració d’aquesta pastilla es prolonga 48 hores. Accedir a aquest tractament implicarà estar en contacte amb un centre mèdic. Un cop finalitzat l’avortament, la dona haurà de superar una ecografia intrauterina.
Salut es proposa que “fins a un 75%» dels avortaments fets a Catalunya siguin farmacològics“. Per això, el Ministeri de Sanitat haurà d’accelerar la comercialització del fàrmac a Espanya. Fins ara estava autoritzat, però no s’importava. La RU-486 copa un alt percentatge dels avortaments que es fan a Suècia i França, on es prefereix a l’opció quirúrgica.
Pastilles a casa o intervenció quirúrgica
Quan la pastilla RU-486 es pren abans de la setena setmana de gestació dóna lloc a una menstruació abundant, sense més repercussió física, assegura el ginecòleg Joaquim Calaf, president de la Comissió de Tècniques de Reproducció Assistida de la Generalitat.
El tractament consta de dues pastilles: la primera conté la substància mifepristona, que provoca el despreniment de l’embrió des de la paret de l’endometri. La segona, misoprostol, contrau la paret de l’endometri i facilita l’expulsió de la matèria despresa pel primer fàrmac.
L’avortament quirúrgic d’un embaràs de 7 a 14 setmanes de gestació s’acostuma a fer pel mètode d’aspiració: una cànula introduïda a través de la vagina captura el material fetal i l’extreu.
Si l’embaràs està més avançat, s’ha de fer en un hospital i el mètode que es fa servir consisteix en un raspat uterí, més cruent que l’anterior. Com més avançada està la gestació, més intenses són les repercussions psicològiques, a mitjà i llarg termini, adverteixen els ginecòlegs especialitzats en aquestes intervencions.
El nou circuit s’iniciarà en l’atenció telefònica
Salut ha ofert formació sobre interrupció de l’embaràs a operadores telefòniques i infermeres, que es faran càrrec d’una línia en el servei telefònic Sanitat Respon (902 111 444). A partir d’ara, les dones que hagin decidit avortar podran recórrer a aquest número, des d’on se’ls indicaran les opcions que han de seguir i els llocs on poden obtenir el que se’ls aconsella.
Sanitat Respon també assumirà les trucades de dones que acabin de mantenir una relació sexual i sospitin que pot conduir a un embaràs no desitjat, indicant-los l’accés a la pastilla anticonceptiva d’emergència.
El 48% d’avortaments el 2009 els van demanar immigrants
Les comunitats autònomes receptores d’immigració massiva registren les xifres més elevades d’avortaments a Espanya. Madrid és l’autonomia que va encapçalar les interrupcions d’embaràs el 2008, seguida de Múrcia, les Balears, Catalunya i el País Valencià.
De les 26.000 dones que van avortar a Catalunya el 2009, un 48% eren estrangeres i la resta autòctones, indica Salut. Això significa que 33 de cada 1.000 dones immigrants menors de 49 anys instal·lades a Catalunya han avortat, una proporció que en el cas de les nascudes a Espanya és de 9 per cada miler. Que la incidència sigui més elevada en aquest col·lectiu és per raons culturals, va indicar la consellera de Salut.
Les clíniques que ja estaven autoritzades seran acreditades
A Catalunya es concertarà la pràctica de l’avortament amb les 13 clíniques que ja estaven autoritzades per la Generalitat, les que l’han practicat en els últims 25 anys. Des del gener del 2011, les dones accediran a la intervenció en aquests centres gratuïtament. Fins al desembre d’aquest any, pagaran i després se’ls reemborsarà.
Els hospitals públics podran sumar-se, de forma voluntària, a la pràctica de l’avortament en qualsevol setmana de gestació. Els que així ho sol·licitin, rebran un finançament suplementari per part de la Conselleria de Salut. Si en un hospital que ha accedit a fer avortaments hi ha metges que objecten contra aquesta pràctica, el centre haurà de substituir-los, assegurant que la prestació s’ofereix.
