A partir d’ara, l’avortament deixa de ser una pràctica despenalitzada i passa a ser un dret sanitari. ¿Era necessari el canvi?
Sí, ho era. Encara que en algunes comunitats ja se l’incloïa a la cartera de prestacions públiques (Andalusia el finançava i Catalunya en pagava alguns casos), l’avortament quedava en l’ambigüitat. Ara serà un dret efectiu amb finançament públic.
La llei l’ha elaborat el Ministeri d’Igualtat. Tenint en compte la informació i els recursos que existeixen a Espanya per no quedar embarassada si no es desitja, ¿considera que l’avortament encara és un fet alliberador de la dona?
Sí. Segueix sent un dret de les dones, que han de poder decidir. I un fet alliberador. La majoria no voldria haver d’arribar a decidir sobre això, però és un tema en què segueixen estant soles. Encara s’amaguen i decideixen en soledat què fan amb el seu embaràs. Hem de garantir-los aquest dret.
Encara és una cosa que s’oculta.
Sens dubte. Si l’avortament estigués normalitzat, els hospitals públics ho estarien fent des de fa anys, i no és així. La societat no vol parlar d’aquest tema, encara que sap que existeix. La política, en això, va per davant de la societat.
¿En què beneficiarà les dones la nova llei?
Les desculpabilitza d’interrompre una gestació, i els posa més clares i fàcils les alternatives per fer-ho. Aquest és el canvi substancial: ja no han d’al·legar que tenir un fill els causa un problema psíquic. Aquesta facilitació per accedir als recursos és compatible amb fer prevenció. Amb evitar aquests embarassos.
¿És el que pretenen amb la web Sexe Jove, que critica el bisbat?
Sí. I és una web eficaç. Els canvis socials són lents. Les xifres d’avortaments no han deixat de créixer. Si no tingéssim eines com aquesta web, no sé on seríem.
¿Costa més evitar un embaràs no volgut que avortar?
És el més difícil, però aquest és el nostre objectiu fonamental. La nova llei no és un reglament de l’avortament, sinó una llei de salut sexual i reproductiva: aquest és el nom. Crec que aconseguirem frenar la incidència d’embarassos no desitjats. Estic convençuda que les xifres d’avortaments baixaran a partir d’ara.
¿Com ho aconseguiran?
Els recursos que incorporem es dirigeixen a aquests passos previs, a intentar que les dones practiquin una sexualitat responsable. Pretenem que amb la incorporació del servei telefònic Sanitat Respon hi hagi menys embarassos no desitjats.
¿Què oferirà aquest servei?
Si han passat menys de 48 hores des que la dona ha mantingut una relació sexual que pot acabar en embaràs no desitjat, li oferirem tota la xarxa sanitària perquè opti pel que li sigui més fàcil: una pastilla anticonceptiva d’emergència, que no és abortiva.
¿I si ja hi ha embaràs?
Se li indicaran els centres on es pot informar per avortar o per mantenir l’embaràs, si vol. En aquest cas, li diran quines ajudes hi ha per quan neixi el seu fill. En un o altre cas, la dona haurà de reflexionar durant tres dies abans de prendre una decisió.
¿Tres dies?
Ho diu la llei, i no només per a les molt joves, sinó per a totes. És una mesura internacional, amb la qual ara ens homologuem.
El Tribunal Constitucional ha admès un recurs del PP contra la llei. ¿Què passarà?
Ho sabrem d’aquí pocs dies. Durant la discussió de la llei, ja se’ns va acusar de promocionar l’avortament. Són els mateixos individus que quan van governar amb majoria absoluta no van modificar la llei anterior. Tornem a estar davant un moviment tàctic del PP.
¿El Constitucional aturarà l’aplicació de la llei?
No ho sé, però això crearia un gran problema social. Les comunitats governades pel PP, en especial Madrid, València i Múrcia, encapçalen les xifres d’avortaments anuals. La recusació ha sigut una excusa per obrir un debat moral.
¿Qüestionen l’ètica?
Exacte. El PP vol tractar-nos d’immorals. És molt injust. La llei és ètica. I nosaltres també. No volem embarassos no desitjats, però, quan es dóna el cas, la dona ha de poder decidir què fa, i hem d’acompanyar-la en aquest procés.
Les noies de 16 i 17 anys decidiran si avorten o no.
Si. Estic totalment d’acord amb la llei. És raonable. Aquestes joves han de decidir si mantenen o no el seu embaràs, però, si viuen en família, entenc que és bo que en aquesta decisió estiguin acompanyades pels pares o pel nucli familiar. La defensa de la família no és patrimoni de la dreta.
