L’avortament lliure en les 14 primeres setmanes de gestació no ha disparat el nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs, com van augurar el PP i els grups ultracatòlics. Al contrari, el 2010, quan la llei va entrar en vigor, el nombre d’intervencions va baixar al voltant d’un 2%, segons les dades de les autonomies, als quals ha tingut accés aquest diari. El declivi ja va començar el 2009, quan les interrupcions van baixar un 4% respecte al 2008.
A Andalusia, Madrid, Catalunya i el País Valencià, les quatre comunitats autònomes més representatives, es van realitzar el 2010 un total de 80.321 avortaments, un 1,9% menys que l’any anterior. El 2009, aquestes autonomies van sumar 81.839 interrupcions d’embarassos, un 73% de les 111.482 que es van realitzar aquell any a tot l’Estat.
Catalunya va registrar un descens del 6,7% en el nombre d’intervencions
Per la seva banda, l’Associació de Clíniques Acreditades per la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (ACAI) eleva la xifra i calcula que l’any passat els seus centres van realitzar al voltant d’un 5% menys d’avortaments. El seu president, Santiago Barambio, apunta que el descens es deu a «una combinació de factors demogràfics i millores en l’educació sexual i reproductiva».
A més, Barambio recorda que el nombre de dones en edat reproductiva ha baixat en l’últim any. En concret, el 2010 hi havia 99.244 dones d’entre 15 i 44 anys menys que el 2009, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest metge reconeix la influència del major ús dels mètodes anticonceptius en el descens dels avortaments, però recorda que encara queda molt per fer.
De fet, si bé Sanitat va aprovar vendre des de setembre de 2009 la píndola del dia després sense recepta mèdica i fa uns mesos va incloure en la seva cartera de serveis diversos anticonceptius hormonals d’última generació, tal com determina la llei de l’avortament, l’educació sexual en l’escola és una assignatura pendent. El curs passat, que va arrencar el setembre, dos mesos després que la norma entrés en vigor, les conselleries d’Educació i Sanitat no consensuar els continguts a impartir. Aquest any, el debat ni tan sols ha estat sobre la taula.
La taxa més elevada
Catalunya, amb la taxa d’avortaments més alta de l’Estat el 2009 (16,10 per cada mil dones), ha registrat el descens més notori del volum d’intervencions, un 6,7%, segons la Generalitat. El 2010 van registrar 24.305 avortaments, enfront dels 26.046 de l’any anterior. Aquesta xifra inclou els avortaments fets a dones residents en altres autonomies. Però fins i tot si aquestes s’extreuen del còmput, el descens d’avortaments ha estat idèntic.
Les dades de Catalunya posen de manifest que la llei de l’avortament, com pretenia, va incidir en el nombre d’avortaments realitzats en els hospitals públics. Encara que segueixen sent minoria, s’han incrementat lleugerament, del 2,9% al 3,2%. A més, l’augment d’intervencions en centres públics és especialment notori a Extremadura, on s’ha disparat un 538% (de 84 intervencions a 536). A les Balears, els centres públics van fer un 15% més d’avortaments (de 123 a 157). Aquestes dues autonomies només han facilitat a aquest diari el nombre d’avortaments dels seus hospitals. A aquests cal sumar els de les clíniques concertades.
El País Valencià també va experimentar l’any passat un descens d’avortaments: va passar de 10.916 a 2.009-10.626, un 2,65% menys. Un total de 280 d’aquestes intervencions es van realitzar a dones residents en altres comunitats autònomes. Les dades recollides per la Generalitat Valenciana revelen que en el segon semestre de l’any, quan va entrar en vigor la llei de l’avortament, van ser intervingudes menys dones que en els sis mesos anteriors. De gener a juny es van fer 5578 avortaments, 530 més que de juliol a desembre.
A Madrid, la xifra d’avortaments el 2010 tot just va variar respecte al 2009. L’any passat es van interrompre 24.451 embarassos, un 0,48% (118) més que el 2009. Aquestes dades també inclouen a les dones d’altres autonomies que van acudir a centres madrilenys, un total de 4.360.
D’altra banda, a Andalusia, el nombre d’avortaments va pujar el 2010 un 1,92%. L’any passat es van realitzar 20.939 intervencions, enfront de les 20.543 de 2009. Múrcia, la segona autonomia amb una taxa més elevada d’avortaments (14,99 per cada mil dones), va registrar un 0,23 més d’avortaments el 2010 que el 2009: 4753 i 4742, respectivament. Fonts de la Conselleria de Sanitat de Castella-la Manxa expliquen que la dada d’avortaments a la regió s’ha mantingut estable de 2009 a 2020.
Les autonomies han enviat aquestes dades al Ministeri de Sanitat perquè elabori l’informe estatal d’interrupcions voluntàries de l’embaràs, que es fa públic un any després de la fi de cada exercici. Les dades de 2010 tenen especial interès perquè el juliol d’aquest any va entrar en vigor la nova llei de l’avortament, que permet la interrupció lliure de l’embaràs en les primeres 14 setmanes i per risc greu per a la salut de la mare i el fetus, fins a les 22.
Des de les clíniques que practiquen avortaments, Barambio destaca que el 2010 va baixar el nombre de dones que van anar a avortar en un estat de gestació de fins a 12 setmanes. «En general, es tracta de dones que s’han quedat embarassades per un imprevist», explica.
En canvi, han augmentat les intervencions entre les 13 i les 21 setmanes, que, segons Barambio, corresponen «a dones que si volien estar embarassades però van haver de avortar» perquè el fetus presentava problemes.
El descens en el nombre d’avortaments l’any 2010 trenca els arguments del PP, que ha avançat que si guanya les eleccions modificarà la llei en vigor. Els conservadors pretenen tornar a la regulació de 1985, quan es va despenalitzar l’avortament en determinats casos. La norma va resultar ser un colador. En els vuit anys en què va governar José María Aznar, una de les veus més crítiques del PP contra la despenalització de l’avortament, es van realitzar més de 500.000 avortaments a Espanya. El PP manté el seu recurs contra la norma al Tribunal Constitucional, que va desestimar paralitzar de forma cautelar.
