Gisela, equatoriana, 38 anys, quatre d’ells a Espanya. Té tres fills, ha patit dos avortaments espontanis i recentment va acudir a un servei d’urgències de l’hospital al qual sempre havia acudit perquè patia molèsties i dolor a la panxa. Sospitava que podia tornar a estar embarassada. Li van fer una revisió però, davant la falta de confirmació sobre això, li van dir que tornés en una setmana. Si el resultat era negatiu, li cobrarien la consulta.
Aquesta és una de les conseqüències de la reforma sanitària promulgada per la ministra del ram, Ana Mato, que va deixar als immigrants irregulars sense assegurança pública. Els sense papers són atesos gratuïtament només si es tracta d’un cas d’urgència. En el cas de les dones, elles també estan cobertes durant el procés de l’embaràs. En la resta de casos, els afectats o paguen el servei o es van a un centre privat. Gisela no va tornar al seu hospital. El seu diagnòstic final? Embaràs ectòpic (fora de l’úter) que no va seguir endavant.
Maria, dominicana de 33 anys, està a l’atur. Té tres fills, el més petit, de menys d’un any. Durant l’últim part va patir complicacions i els metges van haver de practicar una histerectomia (li van extirpar l’úter). A finals de març la seva cartilla de la Seguretat Social, la seva targeta sanitària, caduca i ja no tindrà on anar perquè un metge controli-gratuïtament-els seus ovaris, les seves sufocacions, en definitiva, el seu estat de salut.
A més, ni Maria, ni Gisela, ni cap dona que es trobi en la seva mateixa situació tampoc podrà prevenir embarassos no desitjats. Almenys no al preu reduït en què les beneficiàries de la sanitat pública poden aconseguir anticonceptius com la píndola o la implantació d’un DIU. Sense possibilitat d’aconseguir una recepta, aquest dret no és per a elles.
(…)
Font: Público.es
