El recent anunci del ministeri de Sanitat d’excloure les mamografies de la cartera de serveis, suposa un nou cop a les dones, una nova retallada en un dret a la salut que només afecta a les dones. Aquesta exclusió suposa un pas enrere en la medicina preventiva, sobretot tenint en compte que el benefici de la mamografia supera el dany.
El benefici dels programes nacionals de mamografies a Europa en detectar tumors en fases inicials és superior al dany que causen a través de l’excés de diagnosi, i les dones haurien de ser més conscients de l’equilibri benefici-risc, segons van dir investigadors.
A la primera revisió global dels programes de mamografia a Europa, els científics van trobar que per cada 1.000 dones d’edats entre els 50 i 69 anys que són sotmeses a aquestes proves cada any, es salven entre set i nou vides.
Però en una troballa que possiblement es sumi al ja creixent debat internacional sobre els beneficis dels controls rutinaris contra el càncer, també van trobar que en aquest mateix grup quatre dones serien “sobrediagnosticades” – quan la tecnologia recull un tumor benigne que mai hauria suposat un problema.
Stephen Duffy, professor de proves diagnòstiques per imatge a la Universitat Queen Mary de Londres i un dels dos investigadors cap de l’estudi, va dir que el dany causat per la sobrediagnòsi en unes quantes dones es veia clarament superat per la reducció en el nombre de morts .
“(Aquesta revisió) aporta resultats de les proves a milions de dones, i confirma que els serveis de diagnòstic per imatge estan aportant els beneficis esperats dels estudis realitzats fa uns anys”, va dir amb ocasió de la publicació de l’estudi al Journal of Medical Screening dijous.
“En particular, és una bona notícia que les vides salvades per les mamografies superin als casos de sobrediagnosis per un factor de dos a un”, va afegir.
Els càncers de mama “sobrediagnosticats” són tumors detectats durant les proves però que mai haguessin donat cap símptoma durant la vida d’una dona i no haurien estat diagnosticats si no s’hagués realitzat la prova.
Això pot portar a les dones a sotmetre a tractaments invasius i innecessaris i a patir l’impacte físic i psicològic de ser diagnosticada amb un càncer que mai hauria sortit a la llum.
Els investigadors van trobar també que per cada mil dones analitzades, 170 dones tindrien almenys una avaluació no invasiva abans de confirmar un resultat negatiu, i 30 dones serien trucades almenys una vegada per un procediment invasiu, com una biòpsia, abans d’obtenir un resultat negatiu.
Aquests tipus de resultats es diuen “falsos positius” i poden causar estrès i ansietat fins que es confirma el negatiu.
Els casos de sobrediagnosis i falsos positius han protagonitzat debats entre pacients de càncer i especialistes a Europa i Estats Units que van esclatar el 2009 arran de que els responsables sanitaris nord-americans qüestionessin el valor de les mamografies rutinàries en dones a partir dels 40 anys i suggerissin elevar les proves anuals fins als 50.
Experts nòrdics publicar el 2010 un estudi que no va trobar proves que les mamografies tinguessin algun efecte en els índexs de mortalitat i van dir que era moment de “qüestionar si les mamografies han tingut l’efecte promès”.
Arreu del món, el càncer de mama és el més comú entre les dones i 1.380.000 de dones van ser diagnosticades d’aquesta malaltia el 2008, segons la base de dades Globocan de l’Organització Mundial de la Salut.
A Europa, inclosos països de fora de la Unió Europea, es van donar 425.000 nous casos de càncer de mama el 2008 i 129.000 europees van morir per la malaltia.
I és que la mamografia “és avui la millor alternativa disponible per al diagnòstic precoç de càncer de mama i, per tant, per millorar el pronòstic de la malaltia”, destaca Asociación para la Ayuda a las Mujeres con Cáncer de Mama AMUCCAM en un comunicat, com també que el fet que el càncer de mama sigui un dels tumors amb millor pronòstic rau, en gran mesura, en la seva detecció en fases primerenques mitjançant mamografia.
En aquest sentit, subratlla que la implantació i desenvolupament dels programes de cribratge en totes les comunitats autònomes és “un èxit important” en les polítiques de diagnòstic precoç de la malaltia existents a Espanya.
AMUCCAM afirma ser “conscient” de la necessitat de polítiques de control de la despesa pública, però defensa que les mesures d’estalvi i control “no poden anar contra la qualitat dels serveis i les prestacions al pacient oncològic”.
“Les dones amb càncer de mama, com a usuàries de la sanitat, donen suport i defensen la sanitat pública, universal i gratuïta, que ha de continuar sent un element estratègic de cohesió social i d’igualtat”, assenyala.
Respecte d’això, l’associació diu que “lamentaria” que una decisió “precipitada” del Ministeri de Sanitat “esborrés els esforços dels responsables de l’administració sanitària en la nostra comunitat autònoma que han promogut i desenvolupat amb encert les campanyes de detecció precoç de càncer de mama a la regió, els treballs de moltes dones per desenvolupar i millorar els resultats d’aquestes campanyes i els esforços dels professionals de la sanitat, formats i compromesos amb la detecció precoç del càncer de mama en els programes de cribratge mitjançant mamografies “.
Fonts: Europa Press Amucamm, El economista