Avui, dia 28 de maig, Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, és especialment indicat per reflexionar sobre el concepte de salut concebut com a autonomia personal, solidària i joiosa, i mirar-lo des d’una perspectiva femenina. El que suposa, d’una banda, decidir sobre el nostre cos i el nostre benestar, i de l’altra, observar la mateixa malaltia com un reflex dels conflictes interns i les agressions externes.
És cert que la família continua essent en els nostres dies un escenari bàsic de socialització per a les persones, però hem de tenir en compte que han canviat tant les estructures familiars com les relacions en el seu si. El que està ara en joc és la seguretat de les famílies, l’autonomia i les oportunitats de tots els seus membres. A principis del segle XXI, la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, reconeguda com a principi des de la doctrina jurídica, encara no s’ha vist traduïda a la pràctica en diversos aspectes, entre els quals vull ressaltar el de la salut.
Al nostre país, les mancances de l’Estat de benestar han estat cobertes fins ara per la família. I dir que les cobreix la família implica reconèixer que a la pràctica aquesta responsabilitat recau sobre les dones, que són les que majoritàriament tenen cura de la gent gran, de les criatures o de les persones malaltes de cada grup familiar.
Les dones s’han d’enfrontar, sovint, a dobles jornades de treball, el que comporta un enorme cost personal i per a la seva participació laboral, social i política en condicions d’igualtat amb els homes. Aquestes mancances en l’Estat de benestar generen un gran cost social, ja que el sector de població que té un nombre més elevat de malalties degudes a l’estrès són les dones de 35 a 55 anys, precisament perquè és el grup que cobreix amb més dedicació les insuficiències estructurals de la nostra societat.
Així, les desigualtats socials afecten les persones en general, però, pel que fa a les dones, cal afegir la desigualtat de la divisió social dels treballs. I que la doble jornada resulta especialment negativa per a les dones de classes menys afavorides.
Hi ha diferències en el procés d’emmalaltir i en la mortalitat entre dones i homes. Hi ha diferències en l’estudi de les malalties que afecten les dones, les quals no han estat estudiades de manera específica -tret de les relacionades amb la reproducció-, i hi ha diferències en el diagnòstic de les malalties que es fa a dones i homes. Aquestes diferències poden ser tant per motius culturals com biològics.
Un exemple clar de diferència per motiu cultural la trobem en la tendència de la prevalença del tabaquisme, ja que entre els anys 1990 i 2002 ha baixat del 47,3% al 38% en els homes i en les dones durant el mateix període ha crescut del 22,4% fins al 26,6%. Pel que fa a les diferències biològiques, sabem per exemple que les malalties cerebrovasculars són la primera causa de mort en les dones per al conjunt de totes les edats, mentre que les malalties isquèmiques del cor ho són en els homes. Tradicionalment es creia que la malaltia coronària afectava sobretot els homes, però en realitat les dones també la pateixen, encara que se’ls presenta uns deu anys més tard, i a partir dels 55 anys ja passa a ser la segona causa de mort en la població femenina. D’aquí la importància que donem des del departament de Salut a adoptar una perspectiva que tingui en compte aquestes diferències per raó de sexe i de gènere en el camp de la salut, així com les diverses necessitats i situacions de les dones.
Els homes viuen menys anys que les dones, però en canvi aquestes tenen un estat de salut pitjor, fins i tot excloent-ne els trastorns relacionats amb la reproducció. La darrera dècada, el treball de múltiples equips a tot el món ha fet visible que l’atenció sanitària exigeix una ciència mèdica renovada, amb una mirada de gènere, que tingui en compte les diferències anatòmiques, biològiques i psicosocials entre dones i homes.
També hem de remarcar la importància de donar cabuda a les usuàries, la part implicada que millor coneix el que vol i el grau de satisfacció que espera de la sanitat. Per tant, per garantir una qualitat en l’atenció, cal buscar mecanismes de participació a tots els nivells de la xarxa, perquè puguin participar en el disseny, seguiment i avaluació dels serveis i plans de salut que les afecten.
Aquests són els principals eixos amb què el departament de Salut contribueix al pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya, una eina transversal que abasta tots els departaments de la Generalitat de forma coordinada i que representa un nou escenari en les polítiques que s’estan duent a terme per a les dones i amb les dones a Catalunya.
Font: Diari Avui. 30.5.2005
