Els resultats preliminars ja assenyalaven que la vacuna del papilomavirus protegia les dones majors de 24 anys. Ara, les dades definitives d’un estudi en què han participat investigadors de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) confirmen la seva gran eficàcia en aquest grup de dones.
«Moltes dones es preguntaven què passava amb la vacuna, si podien posar-se-la o no, i aquest estudi respon definitivament a aquesta pregunta», explica Xavier Castellsagué, de la Unitat d’Infeccions i Càncer de l’IDIBELL-ICO (Barcelona), que ha dirigit la branca espanyola de l’assaig.
Juntament amb grups d’altres països, com els EUA, França, Colòmbia o Tailàndia, han realitzat un seguiment de quatre anys a prop de 4.000 dones entre 24 i 45 anys que van rebre les tres dosis de la vacuna tetravalent del VPH (Gardasil, de Merck), que protegeix enfront dels serotips 6, 8, 11 i 16 del virus, o un placebo.
«Els resultats són robustos i mostren una gran eficàcia, que arriba fins el 89%», subratlla Castellsagué. «A més, sabem que és immunogènica [que genera una resposta immune] i segura», afegeix l’investigador català. L’estudi, finançat per la farmacèutica que fabrica la vacuna, s’ha publicat a la revista British Journal of Cancer.
La vacuna del VPH, comercialitzada a Espanya des de finals del 2007, es va destinar originalment – i segueix sent el seu principal ús – per ser administrada a adolescents que no havien mantingut encara relacions sexuals i que, per tant, no havien entrat en contacte encara amb el virus, que provoca la majoria dels carcinomes de coll d’úter.
No obstant això, en els últims anys s’han succeït els estudis amb altres grups de població, tant dones majors de 24 anys com homes homosexuals, que han ampliat els seus possibles usos.
Tant l’Agència Europea del Medicament (EMA), com les autoritats sanitàries canadenques han aprovat el seu ús en dones adultes, encara que el tractament no se sol finançar ja que el cost-eficàcia disminueix a mesura que augmenta l’edat de la pacient.
«Vacunar a totes les dones d’aquestes edats [24 a 45 anys], moltes d’elles ja estaran infectades o hauran desenvolupat una lesió preneoplàsiques o un càncer i no seria eficaç», assenyala Castellsagué.
No obstant això, matisa l’autor, «una de les contribucions d’aquest article és que fins i tot en aquelles prèviament exposades al VPH, la vacuna també confereix cert grau de protecció davant futurs contagis».
Per això, la recomanació dels autors és que «les dones prenguin la decisió a nivell individual. Si tenen percepció de risc, per canvi de parella o una altra circumstància, és bo que es vacunin. Si tenen una estabilitat en la seva vida sexual, llavors pot no ser necessari».
