Els nous tractaments contra el càncer comencen a afinar en l’objectiu a abatre, i s’allunyen de l’arrasadora destrucció cel·lular que caracteritza la quimioteràpia convencional. Aquesta és la idea directriu de la Unitat d’Investigació en Teràpia Molecular del Càncer que ja funciona a la planta baixa de l’Hospital Vall d’Hebron, a Barcelona, un espai exclusiu de 1.000 metres quadrats que se centrarà en l’experimentació amb pacients de noves substàncies dissenyades contra el càncer de mama.
Les dimensions de la unitat, que dirigeix l’oncòleg Josep Baselga, i la forma com s’abordaran les teràpies converteixen aquesta iniciativa en el nucli més important d’investigació i tractament del càncer de mama a Espanya. Està previst que atengui cada any més de 400 malaltes de diversos hospitals.
L’espai on s’ubica el nou centre –un gran hospital públic– i les peculiaritats de la seva fundació –una inversió de set milions d’euros donats per La Caixa– trenquen les limitacions i el concepte de la investigació clàssica, i acceleraran l’aplicació de substàncies en fase experimental a malaltes amb tumors prèviament seqüenciats, fins a conèixer les més de 400 mutacions genètiques simultànies que han permès que sorgís aquest càncer. Els fàrmacs –fórmules d’origen biològic de baixa toxicitat– es dirigiran a tumors concrets, i la seva eficàcia o ineficàcia es coneixerà amb bastanta immediatesa.
Aquesta filosofia de funcionament, la suma de públic i privat, té pocs precedents. Sense la important cessió d’espai que ha proporcionat la Vall d’Hebron, no seria possible aquest tipus d’estudis immediatament transferits a les malaltes, però sense un finançament extern i independent (assegurat per als pròxims set anys, inclosos els salaris) el nou espai d’experimentació tampoc seria una realitat.
«Estrenem una eina que ens permetrà avançar a un nivell superior en el camp de la investigació en càncer –va resumir Josep Baselga–. Tractarem tumors específics amb substàncies exclusives que ens donaran una resposta (tant si van bé o com si no) durant la primera fase d’experimentació». Aquest detall també és nou: normalment, els estudis farmacològics en fase 1 no permeten discernir si la substància estudiada serà eficaç. «Això suposa un canvi en el paradigma del tractament del càncer –va dir l’oncòleg–. Ens ho permeten els medicaments intel·ligents».
La unitat atendrà tant dones diagnosticades de càncer de mama recentment com dones que ja han passat, sense èxit, per les diferents quimioteràpies que hi ha al mercat. Derivades des de qualsevol hospital català, seqüenciaran els seus tumors i els oferiran una alternativa.
