Els metges que, finalment, hauran d’aplicar la nova llei de salut sexual i reproductiva, és a dir, els que exerceixen a les clíniques acreditades per fer interrupcions de l’embaràs, consideren que el reglament d’aplicació del text legal els deixa en una situació d’inseguretat jurídica similar a la que han patit fins ara.
La llei de l’avortament, que entra en vigor dilluns, deixa de considerar aquesta pràctica com un fet tolerat (despenalitzat) i el converteix en una prestació sanitària finançada que, en principi, hauria d’assumir la sanitat pública.
Donada la impossibilitat que els hospitals públics es facin càrrec d’aquesta demanda d’intervencions (110.000 avortaments el 2009 a tot Espanya, 26.000 a Catalunya), cada autonomia està gestionant l’opció de concertar aquesta assistència amb les clíniques que ja en practicaven de forma privada.
El president de l’associació que representa un 70% d’aquests centres, Santiago Barambio, va criticar el reglament de la norma referit a les adolescents de 16 i 17 anys, ja que el text definitiu –aprovat al Consell de Ministres– preveu que les noies d’aquestes edats vagin a la clínica acompanyades per un dels seus pares. Si la menor assegura al metge que li és impossible comentar la decisió amb els seus pares, el facultatiu podrà procedir a l’avortament. Així ho preveu la llei.
«Però si posteriorment els pares de la noia s’assabenten que ha avortat, podran denunciar el metge al·legant que s’ha violat el seu dret de ser informats», va explicar Barambio, que va afegir: «El dret del pare i el del metge entraran en conflicte, hi haurà litigi, intervindran un jutge i un fiscal, i pot ser que la clínica es tanqui cautelarment per ordre judicial. Tot i que finalment al metge no li passi res, tot això pot arruïnar-lo».
El Govern va mantenir durant mesos en el projecte legal el dret d’aquestes menors d’edat a avortar per la seva pròpia decisió. Això li va suposar enfrontaments fins i tot amb membres del PSOE, i en la tramitació parlamentària es va acceptar l’exigència del PNB que els pares de les adolescents estiguessin informats de la intenció d’avortar de les seves filles. Això li va facilitar més suports.
En l’últim moment, i gairebé d’amagat, l’Executiu va fer marxa enrere i va tornar a la situació actual, que obliga que els pares sàpiguen la intervenció, amb l’excepció d’aquelles que al·leguin que això és impossible. En aquest cas la decisió última recaurà en el metge. Aquesta modificació ja no la va impulsar la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, autora del text legal, sinó la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega i la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez.
«Excepte les adolescents que tinguin una relació magnífica amb els seus pares, totes, absolutament totes, tindran una raó fundada per no informar-los», va dir Barambio. «I els metges tindran la responsabilitat de decidir si la reserva de les joves per informar els seus pares està fundada. Estem absolutament igual que abans», va subratllar.
Un altre aspecte de la llei en què aquests metges veuen inseguretat és la indefinició sobre el moment en què s’inicia l’embaràs. «No es defineix què són 14 setmanes de gestació, si el temps transcorregut des de l’última menstruació o el moment en què s’inicia la implantació de l’embrió», va argumentar Barambio. «Entre els dos fets passen dies, i pot variar la concreció de les 14 setmanes». Aquest detall seria important si el metge fos denunciat per haver practicat un avortament fora del termini legal, de 14 setmanes de gestació.
