Les dones hauran de tornar a donar explicacions per interrompre el seu embaràs a Espanya. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va confirmar ahir que es reformarà l’actual llei de terminis-que permet avortar lliurement fins a la setmana 14 de gestació-per tornar a un sistema de supòsits similar a la regulació de 1985, en què les dones hauran d’al · legar motius per a la seva decisió. Gallardón, però, no va aclarir quins seran aquests supòsits en què estarà permès fer-ho. Tampoc quin serà el temps per a això. Fins al juliol de 2010, l’avortament era un delicte. Les dones només podien recórrer a ell en casos de violació (fins a la setmana 12 de gestació), malformacions (fins a la setmana 22) i risc per a la salut física i psicològica de la dona (sense termini).
El PSOE i les organitzacions de dones van criticar ahir durament la decisió del Govern, que veuen com una volta enrere i una pèrdua de drets. Recorden, a més, com aquest sistema de supòsits provocava que la gran majoria de les dones (gairebé el 90%) es veiés obligada a al · legar risc per a la seva salut psicològica per recórrer a aquesta intervenció, una escletxa que, però, les deixava desprotegides a elles i als metges.
El Govern té el suport d’UPN, el seu soci a Navarra. Les organitzacions contràries al dret a l’avortament-com Fes-te sentir o Dret a Viure-veuen bé el canvi encara que aspiren a una prohibició total.
“Reformar la llei de l’avortament és el més progressista que he fet en la meva vida”, va assegurar ahir Gallardón en una entrevista a TVE. El ministre de Justícia va reiterar que la llei actual “desprotegeix els drets del no nascut”, i que no va tenir en compte la sentència del Tribunal Constitucional de 1985, en què es definia que aquest nasciturus era un bé jurídicament protegit però la defensa podia entrar en conflicte amb els drets de la mare, doctrina davant la qual es va sustentar el sistema de supòsits.
“Quan hi ha drets que estan en col · lisió amb altres en certs supòsits, [l’avortament] no és penalment punible”, va afirmar el ministre. El legislador ha ara, va explicar, decidir quins són aquests supòsits. El de violació caldria recuperar-lo, ja que va desaparèixer amb la llei de terminis.
Per Carmen Montón, la decisió del Govern és “un atropellament”. La portaveu d’Igualtat del PSOE creu que la tornada al sistema de supòsits “elimina el dret de les dones a decidir la seva maternitat”. Munt, que va participar en l’elaboració de la llei vigent, creu que acabar amb el termini d’avortament lliure acaba amb l’esperit de la llei i allunya Espanya de l’entorn europeu.
Lucía Mazarrasa, experta de l’Escola Nacional de Sanitat i membre del Fòrum de Política Feminista, diu: “Es torna a posar la decisió de la dona i la seva aprovació en mans dels professionals”. Munt i Mazarras veuen les paraules de Gallardón com un gest de complicitat cap als sectors més conservadors del partit, però troben una mancança en el seu argumentari: la manca de referències a la planificació familiar i la contracepció. Punt en què també incideix la ginecòloga Isabel Serrano, presidenta de la Federació de Planificació Familiar Estatal, que es pregunta per les polítiques de l’Executiu per rebaixar les xifres d’avortaments, que fa uns quants anys per sobre de les 100.000 intervencions a l’any. “Que la primera mesura en relació a la salut sexual i reproductiva sigui aquesta i no la prevenció o el foment de l’educació sexual mostra que es fa per raons ideològiques. I això és molt preocupant “.
