Demà és la cita anual de Mulla’t per l’esclerosi múltiple, una campanya que fa dinou anys que porta a la gent a les piscines catalanes en un exemple de sensibilització. Darrere d’aquest bany, hi ha una malaltia que afecta principalment a les dones.
-Una malaltia de dones?
Es cursa en les dones en una relació d’un a tres. El problema és que encara es desconeixen les causes, els orígens i el tractament. Es tracta d’una malaltia autoimmune, es parla de factors ambientals i es manifesta de maneres molt diferents. Es tracta d’una malaltia crònica no degenerativa.
El que és cert és que les dones pateixen més la discriminació, sobre tot pel que fa a l’àmbit laboral, ja de per si discriminatori per a la meitat de la població
-I mèdicament, creus que hi ha discriminació perquè afecta primordialment a les dones?
No, crec que és una malaltia de diagnosi recent, i tot i així hi ha molts avenços mèdics i tractaments
-Hi ha sensibilització social?
És que es tracta d’una gran desconeguda, poca gent sap que afecta a gent molt jove, de 20 a 40 anys, i ara ens estem trobant amb diagnosi a nens. També, segons els graus de desenvolupament crea certes limitacions. El símptoma més comú en un 90% és una fatiga molt gran. Amb aquest primer símptoma, la discriminació laboral és gairebé immediata. Molt sovint les afectades per l’esclerosi múltiple ja no poden fer la seva feina habitual, s’ha de redirigir la seva formació.
I per part de l’empresari es troba amb una persona que té una espassa de Damocles a sobre. Sovint s’estimen més contractar algú que ha patit un accident de tràfic o que ha patit un ictus.
-Està clar, doncs que les dones afectades per aquesta malaltia pateixen una doble discriminació
Els neuròlegs recomanen no fer explícit el diagnòstic a la feina si estàs bé, però això crea molta angoixa. I les dones, alhora tenen una casuística diferenciada.
-Quina mena de casuística?
La que es deriva del rol social del gènere, per exemple, quan l’afectat és un home, la parella no es trenca, perquè la dona assumeix les tasques de cura. En canvi quan és a l’inrevés, que és en la majoria de casos, en un percentatge molt elevat, la parella sí que es trenca, perquè l’home no pot acceptar la situació. En el cas de l’embaràs, una dona s’ho ha de rumiar molt perquè s’ha d’interrompre el tractament durant els nou mesos, amb la conseqüent probabilitat de patir un brot quan acaba el període de gestació. Durant l’embaràs, les hormones protegeixen l’organisme de manera autoimmune.
-I en els vint anys que fa que vàreu aparèixer, com es veu el futur?
Molt esperançador, ara el moment de la diagnosi és més fàcil, hi ha tractaments, fàrmacs. Malgrat les retallades que estem patint en sanitat, hem aconseguit que els tractaments que ja existeixen no siguin de copagament. No hi ha dubte de que la gent està més sensibilitzada.
Intentem que l’esclerosi múltiple sigui tractada amb més normalitat, perquè la rehabilitació sigui gratuïta. El problema és que costa molt d’explicar perquè hi ha molts símptomes i pot afectar a cadascú de manera molt diferent i en graus molt diferents també.
