Segons l’Organització Mundial de la Salut, unes 130 milions de nenes i dones han estat víctimes de la Mutilació Genital Femenina (MGF) en els 28 països de l’Àfrica subsahariana i Orient Mitjà en què es practica. Cada dia 6000 nenes entre 4 i 10 anys són mutilades, segons Unicef, tot i que la prevalença varia molt d’un país a un altre. Encara que des de finals dels 80 l’ablació es va començar a prohibir en molts d’aquests països, actualment segueix sent una pràctica estesa que comporta alts riscos per a la salut física i psíquica de les dones i nenes que la pateixen. La mutilació sotmet a la dona, que veu alterada la seva sexualitat de manera greu. Encara que suposa una violació de drets fonamentals, la MGF entra en molts països dins de l’esfera cultural i per això es respecta com una tradició.
La presència a Espanya de famílies africanes procedents de diverses cultures on es practica l’ablació ha posat en relleu la necessitat de desenvolupar estratègies d’actuació per a la seva prevenció. Molts recordaran el cas d’Alcanyís, on una parella gambiana va ser processada per practicar l’ablació a la seva filla. Però hi ha una altra cara de la moneda: la que proporcionen Aissatou, Fatima, Isatou i Bai, dones africanes que col · laboren com a mediadores en un programa de prevenció de la mutilació genital femenina impulsat per Metges del Món a Aragó, Catalunya i Navarra.
Les mediadores africanes són claus per accedir a les famílies i desmuntar, a poc a poc, els mites que sustenten la pràctica de l’ablació. Les famílies que la realitzen la consideren beneficiosa per les seves filles i la senten íntimament lligada a la seva identitat social i cultural. En la seva comunitat els diuen: «les teves filles no es casaran», «no serà una bona dona i no tindrà un futur». El pes de la pressió social i l’enfrontament amb les famílies en els països d’origen segueix vigent. Per això, quan han de viatjar, les mediadores ofereixen a la família un compromís preventiu per enfrontar-se a aquestes situacions, un document mitjançant el qual es comprometen a protegir a les seves filles als països d’origen ia parlar amb els seus familiars.
Les resistències també tenen a veure amb la relació entre religió i MGF. Molts creuen que és un mandat religiós, així que les mediadores els conviden a escoltar alguns imants perquè s’adonin que l’Alcorà no contempla aquesta pràctica. També fan veure les mares les conseqüències que la MGF ha tingut per a la seva salut, de manera que comencen a qüestionar-se si realment és bo practicar-la a les seves filles.
El treball de dones africanes com Aissatou, Fatima, Isatou i Bai està obtenint resultats molt positius en les famílies que comencen a rebel · lar contra l’ablació. Aquest projecte pioner a Espanya va merèixer el reconeixement del Ministeri de Sanitat.
Blocs El País Gonzalo Fanjul
