¿En què consisteix aquest ofici?
La maternitat té moltes similituds amb la feina artesanal. És la construcció de la pròpia identitat del fill/a, no solament en les atencions maternals, sinó en la generació de vincles afectius.
¿La mare és insubstituïble?
Sí, encara que no és imprescindible que sigui la mare biològica. Treballo amb mares adoptants. Cap dona obté el títol de mare.
Però sí que li demanen un certificat d’idoneïtat.
Sí, però ser mare no ve d’un dia, és una tasca a llarg termini.
¿Es pot suplir el pare?
Al llarg dels anys, les dones han criat soles els seus fills/es. D’altra banda, només un cinc per cent dels homes crien sols els seus fills/es, encara que cada vegada s’impliquen més en les atencions i l’educació.
¿Per què?
No és el mateix el desig de ser mare que el desig de ser pare, per a l’home és més prescindible.
¿Influeix la societat en el desig?
Es tracta d’un conjunt de factors, l’herència genètica, per exemple. El més perillós és que hi hagi dones que creguin que si no són mares són menys dones i que tinguin fills/es perquè això toca…
I per la pressió social.
Sí, la societat continua sent molt doctrinal amb les dones i amb les mares. Se’ls pressiona per tenir fills/es a determinada edat o perquè tinguin un determinat tipus de part o perquè donin el pit quan volen donar el biberó.
¿Com han d’actuar?
Deixar de banda els imperatius, escoltar tota la informació i pensar que no s’és millor mare per donar el pit, sinó per tenir en compte els seus propis desitjos.
¿Això afecta els fills/es?
No. L’important és saber que un fill/a no ve per reparar les frustracions de ningú, no substituirà un marit de cap manera. Un fill/a és una persona que ha de tenir la seva pròpia història o biografia.
¿Per què ha escrit aquest llibre?
El meu desig és fer prevenció, orientar les famílies per evitar el patiment emocional de les mares i de les parelles. La criança dels fills/es és molt important. Una societat que cuidi els seus fills/es, que seran els adults del demà, s’està cuidant a si mateixa.