Les menors de 16 i 17 anys que avorten representen un 3,23% del total de dones que interrompen el seu embaràs. I de les adolescents en aquest tram d’edat que posen fi a la seva gestació, l’àmplia majoria-el 87% – informa als seus pares de la decisió. El que suposa que només el 13% de les menors que es fan un avortament no ho comuniquen als seus progenitors. Les dades corresponen a un informe de l’Associació de Clíniques Acreditades per la Interrupció de l’Embaràs (ACAI) fet en base a un mostreig nacional realitzat amb 36.718 dones que van avortar.
El debat d’un tema tan sensible com l’avortament s’ha reobert després que el Govern anunciés dimecres que reformarà la llei per exigir el consentiment patern. Les opinions tornen a estar radicalment enfrontades. Les organitzacions pro vida aplaudeixen l’anunci i els grups progressistes ho consideren un retrocés.
Segons ACAI, les adolescents de 16 i 17 anys que no informen als seus pares -que representen el 0,41% del total de dones que interrompen la seva gestació- al leguen desemparament, desestructuració familiar, risc de patir maltractaments i malaltia paterna o materna invalidant , entre d’altres arguments. Per l’associació, si es produeix el canvi legal anunciat pel Govern «deixaríem d’oferir a aquestes menors una sortida possible d’acord amb la seva situació». És més, segons l’organització, aquestes adolescents «podrien acabar recorrent a mètodes clandestins i il · legals per interrompre una gestació que no poden comunicar als seus progenitors o tutors legals».
Per això, ACAI advoca per lluitar contra l’avortament clandestí en comptes de «desviar esforços» contra una llei que ofereix una sortida jurídica a les dones de 16 i 17 anys. Per a aquesta organització la major part de les adolescents amb gran que avorten «segueixen confiant en els seus pares o tutors legals i, tal i com venien fent abans de la implantació de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva, continuen fent-los partícips de la seva situació i de la seva decisió». La nova legislació va entrar en vigor el juliol de 2010.
Joaquín Fernández Crehuet, metge antiavortista, creu que la reforma anunciada pel Govern es queda curta. «Si tota la reforma serà exigir el consentiment patern és pírrica», sosté. A títol personal, advoca per tornar a l’anterior llei de 1985 amb «la despenalització puntual de casos ben estudiats».
Des del Col·legi de Metges de Màlaga s’indica que l’aplicació de la normativa vigent no sol generar conflictes ja que la amplíssima majoria dels casos es deriven a clíniques privades concertades. L’entitat col·legial no es decanta per un posicionament sobre l’avortament. La seva postura passa per respectar la legislació vigent i defensar la llibertat de consciència dels seus professionals, inclosos els facultatius dels centres de salut que siguin objectors encara que no participin de forma directa en els avortaments.
Per la seva banda, la vicepresidenta de la Societat Andalusa de Contracepció, María Jesús Alonso, creu que seria un «un retrocés molt gran per les dones» que el Govern-aprofitant com a excusa que una de cada 10 menors de 16 i 17 anys que avorten no informen als seus pares-modifiqui la llei per fer-la més restrictiva. «Les dades han demostrat que perquè hi hagi més facilitats no s’avorta més», va esgrimir. Alonso també va recordar que l’actual normativa-que permet interrompre l’embaràs fins a la setmana 14 sense que la dona hagi de demostrar cap causa-va ser producte de molts anys de lluita de diferents col · lectius. L’anterior llei-vigent des de 1985 fins juliol de 2010 – només permetia avortar en tres supòsits: violació, malformació del fetus o risc per a la salut física o psíquica de la mare.
