Entre el 55% i el 60% de les persones mortes per Ebola a Guinea i Sierra Leone durant aquest brot han estat dones, segons publicava el Washington Post el 14 d’agost. A Libèria, per la seva banda, les autoritats sanitàries situaven en un 75% el nombre d’aquestes. Tot i que no es disposa de dades estadístiques desagregades per sexe, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat que el nombre de mortes de ebola és superior al d’homes, i que aquest desequilibri no té relació amb causes biològiques, sinó amb les seves diferents rols socials.
«No hauríem d’haver necessitat tantes morts per adonar-nos de com l’atenció a les dinàmiques de gènere podria ajudar a salvar vides», alertava a Foreign Policy Lauren Wolfe, periodista i directora del projecte Women Under Siege. Ja el 2007, la investigadora de l’Organització Mundial de la Salut Martha Anker havia apuntat que «les diferències en l’exposició entre homes i dones han demostrat ser factors importants en la transmissió de la febre hemorràgica del Ebola. Per tant, és important entendre els rols de gènere i les tasques, ja que afecten al grau d’exposició «.
Les dones són responsables de la cura dels membres de la família quan emmalalteixen, cuinen, els netegen i renten la seva roba, el que suposa un factor de risc significatiu d’una malaltia la via de contagi és el contacte amb els fluids de la persona malalta. A més, són majoritàries en llocs d’infermeria i neteja en els centres de salut, que són els més exposats al contagi. Són les que atenen els parts i les que solen realitzar la preparació tradicional dels cadàvers per ser enterrats. A més, quan estan embarassades, el seu major contacte amb els entorns sanitaris augmenta el seu risc de contagi. «Durant un brot al Congo a l’octubre de 2003, un investigador va preguntar a un grup d’homes com evitaven contraure Ebola, i ells van respondre que asseguraven que les dones cuidessin als malalts, protegint així als homes de la infecció», explicava la investigadora Martha Anker en 2007.
«Quan les dones són les principals víctimes en una epidèmia, pocs estan disposats a reconèixer que és així, preguntar-se per què, i construir respostes en conseqüència», afirma Lauren Wolfe. Atès que la malaltia infecciosa afecta homes i dones, les intervencions davant del brot han preferit centrar-se en la salut pública, en el control i el tractament, deixant per a una segona fase l’abordatge de les desigualtats de gènere que puguin existir: l’accés desigual als serveis de salut, als espais de presa de decisió o als recursos.
