La depressió afecta més a les dones que als homes. Des de la adolescència, té una prevalença major en el sexe femení que al masculí, amb una proporció de 2 a 1. Però… Per què?
Les raons d’aquestes diferències entre els sexes poden ser, en part, per causes socioculturals. Segons subratlla l’Organització Mundial de la Salut en l’Estudi Mutipaís sobre la Salut (2001), aquestes tenen gran transcendència per explicar els condicionaments de gènere i els factors econòmics. Però obeeix també a factors biològics i psicosociològics.
Segons la doctora Rosa Català, professora associada mèdica del departament de Psiquiatria i Psicobiologia clínica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, »l’explicació més plausible per les diferències entre sexes és una combinació de factors neuroendocrins i biològics, en concret l’increment de la reactivitat a l’estrès i la fluctuació d’hormones sexuals en les dones«.
S’estima que el 26% de dones presentarà un episodi depressiu major al llarg de la seva vida, enfront del 12% dels homes. Ser dona és el segon factor de risc per patir depressió, per darrere dels antecedents familiars. La major tendència a patir algun episodi depressiu es fa patent a partir dels canvis hormonals de l’adolescència, i es prolonga al llarg de la vida.
L’adolescència, l’embaràs i el part, així com la menopausa, representen moments crucials per al desenvolupament d’un trastorn depressiu si es posseeixen, a més, algun dels factors adversos psicosocials que incrementen el risc de patir la malaltia.
Segons l’OMS, les dones tenen més susceptibilitat als canvis negatius quan es produeixen canvis polítics i econòmics en una societat.
