Una dona de 39 anys, que pateix esterilitat a conseqüència de les sessions de quimioteràpia amb què li van tractar un càncer de mama, va tenir dos fills bessons a l’ Hospital Doctor Peset , de València.
Això ha estat possible gràcies a l’autotrasplantament de teixit ovàric que va rebre una vegada curada. El teixit li va ser extirpat amb aquest objectiu abans de rebre la quimioteràpia. Es tracta dels primers naixements que s’aconsegueixen a Espanya gràcies a l’ús de l’autotrasplantament de teixit ovàric. La tècnica la va iniciar el 2004 l’Hospital de Sant Joan de Déu , d’Esplugues, i aquell mateix any va néixer a Bèlgica el primer nen concebut d’aquesta forma. Des d’aleshores han nascut sis nens més a tot el món amb aquest procediment.
La dona de València va emmalaltir de càncer fa tres anys i, com que estava decidida a ser mare, va sol•licitar ajuda a l’equip de reproducció de l’Hospital Doctor Peset. Allà li van proposar extreure-li l’escorça d’un ovari, el dret, on hi havia milers d’ovòcits immadurs, i guardar-la congelada en un tanc de nitrogen líquid a 196 graus sota zero. Paral•lelament, es van vitrificar –congelació ultra ràpida– els ovòcits amb la finalitat que no perdessin gens la seva versatilitat ni la seva vitalitat.
FECUNDACIÓ ARTIFICIAL Un cop va haver superat el tractament oncològic, ara fa un any, Pilar va tornar a l’Hospital Doctor Peset, on li van reimplantar l’escorça de l’ovari, aquesta vegada a la part esquerra per eludir l’antic trauma de l’extirpació. Encara que aquest autotrasplantament, sumat a un tractament hormonal, podria haver reiniciat la funció ovàrica de Pilar, per evitar aquests fàrmacs els metges li van proposar practicar-li una fecundació in vitro. La van sol•licitar a l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI), on van extreure un òvul de la dona i van generar en una placa de laboratori els dos embrions que van acabar donant lloc als seus bessons. A continuació, li van ser transferits a la paret de l’úter, on es van implantar amb èxit.
Aquest últim pas no s’havia aconseguit a Espanya, la resta del procés sí que es practica en diversos centres espanyols des de fa cinc anys. La primera espanyola que va recuperar la funció ovàrica després de rebre quimioteràpia oncològica va ser una noia tractada el 2004 a l’Hospital de Sant Joan de Déu pel doctor Justo Callejo.
PLANIFICAR L’EMBARÀS La vitrificació ovàrica permetrà a dones que no volen tenir fills quan es troben en l’edat òptima (entre els 20 i els 30 anys), però sí més endavant (amb el límit màxim de 50 anys), que puguin guardar congelat aquest material sense perdre qualitat.
La congelació tradicional, per la qual es van arribar a emmagatzemar centenars de milers d’embrions a les clíniques de reproducció humana espanyoles, no sempre preserva un estat de vitalitat òptim.