Primer van optar pels estudis i després per la vida professional. Les estadístiques demostren que la dona espanyola cada vegada posposa més la maternitat: els parts de dones entre 40 i 50 anys van augmentar un 79% entre 2000 i 2006 i un 141% respecte el 1990, segons l’ Institut Nacional d’Estadística (INE) . Plantejar-se l’embaràs a una major edat «està canviant amb la societat, amb la incorporació de la dona a la feina, a la Universitat i té molt a veure amb l’augment de la perspectiva de vida«, explica el president de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) , Buenaventura Coroleu.
L’última Enquesta de Moviment Natural de la Població de l’INE de 2006 reflecteix que en termes absoluts la xifra de naixements de mares de 40 a 50 anys l’any 2000 va ser de 10.143 i el 2006 de 18.196, mentre que 16 anys enrere aquest grup de mares tardanes només va tenir 7.547 nadons. En dones de 50 anys o més, l’increment d’infantaments ha estat del 160% -20 casos l’any 2000 i 52 l’any 2006-, unes xifres no molt grans, però que confirmen la tendència del retard de la maternitat. «Abans -afirma el doctor Coroleu- a partir dels 60 o 70 anys es considerava que una persona era vella, ara és madura, i li queden per davant molts anys de vida«.
Actualment, l’edat mitjana de la maternitat de les espanyoles és de 30,98 anys i les previsions apunten que l’any 2014 serà de 31,7 anys. La majoria de les dones que van ser mares al 2006 (288.373) tenien entre 30 i 39 anys, un 22% més que les que ho van ser l’any 2000 ( 223.406) i un 51% (139.948) de les que ho van ser el 1990. Això suposa un detriment dels infantaments de dones entre 20 i 29 anys, l’edat recomanable de gestació, que ha caigut un 30% des de 1990, encara que ha repuntant lleugerament (6%) entre els anys 2000 i 2006, segurament per l’augment de parts entre les dones immigrants, més joves que les mares autòctones.
Les tècniques de reproducció assistida han estat les grans aliades de les dones del segle XXI per programar la seva maternitat. «Hi ha un increment de les sol·licituds d’embaràs a edats més grans. Entre els 40 i 50 anys ha augmentat de forma important, perquè és la franja que es beneficia de les tècniques de reproducció assistida, concretament a partir dels 44 anys«, destaca Buenaventura Coroleu. Però la tècnica ha permès allargar l’edat reproductiva fins a límits insospitats, com el d’una dona índia que va donar a llum amb 70 anys o el d’una romanesa que va parir als 66, gràcies a la donació d’òvuls.
A Espanya, embarassos com aquests serien «tècnicament possibles«, una altra cosa seria «si ho farien els centres de reproducció assistida«, puntualitza el també cap del servei de Medicina de Reproducció Assistida de l’Institut Dexeus de Barcelona.
La llei de reproducció assistida de 2006 no limita l’edat per rebre tractament, encara que hi ha un període teòric que és el de la fertilitat de la dona. Si una dona utilitza els seus propis òvuls podrà quedar-se embarassada fins a la menopausa, «però si l’òvul és donat, les possibilitats augmenten«. Tot i això, la Societat Espanyola de Reproducció Assistida aconsella que a partir dels 50 anys no es realitzin tècniques de reproducció assistida, ja que a més edat, major risc per a l’embaràs. Coroleu opina, en canvi, que la major perspectiva de vida dels humans podria canviar aquesta valoració i no considerar-se tan erronis els 55 o 56 anys com a límit d’edat per a la gestació. Un debat que divideix els especialistes, alguns dels quals són partidaris de no limitar tant l’edat de l’embarassada sinó d’avaluar cada cas per separat.
Un embaràs tardà suposa majors dificultats en l’embaràs, el part, el puerperi (període després del part) o la lactància, indica Alfonso Delgado, president de l’Associació Espanyola de Pediatria, qui alerta també de la «clara relació entre l’edat materna i el major risc de tenir fills afectats per síndrome de Down i altres alteracions cromosòmiques«. Delgado també apunta que per al nadó és millor una mare jove, perquè els teixits són més flexibles i laxos i el part és més fàcil. D’altra banda, tampoc és el mateix per als pares afrontar un fill adolescent amb 60 anys que amb una edat més jove.
