La beguda els esquarterar la vida i van decidir reescriure-la. La seva dura experiència, expliquen, pot servir per ajudar a evitar que altres caiguin en l’autodestrucció en què es van veure immerses quan l’alcohol es va apoderar de la seva voluntat. Per això, coincidint amb el Dia Mundial sense Alcohol, les 14 dones que ahir, com cada dimarts, es van asseure en cercle en una sala del centre d’atenció i seguiment (CAS) d’Horta-Guinardó, al Carmel, van iniciar la sessió de teràpia llançant un missatge de prevenció a les joves, un col·lectiu que cada vegada beu més i s’inicia abans en el món de les drogues.
Precisament això és el que més preocupa a Maria Gràcia Tort, una dona de 76 anys que fa tres dècades sense provar ni gota d’alcohol i que sap el que és tocar fons. «Aquest CAS estarà a vessar en uns anys. No hi ha consciència del perill que suposa la cervesa, que s’està convertint en un hàbit diari en els joves, el que ni tan sols està mal vist, o la tan venuda cultura del vi, que acabarem pagant molt cara », considera Maria, que fa una mica més de 25 anys va fundar l’Associació d’Alcohòlics Recuperats lateral, que també dóna suport a les que acudeixen a aquesta teràpia. Perquè com bé sap, molts alcohòlics, superada la dependència física, continuen tenint al llarg de la seva vida molt latent el trastorn. «A vegades he somiat que em prenia una copa i la sensació de culpabilitat en despertar és horrible», reconeix aquesta dona que ha viscut la seva malaltia en una època en què estava més mal vist que les dones beguessin.
Manca de suport
«Ara, malauradament en això, s’han igualat els patrons i elles beuen el mateix o més. Però abans se’ns veia com unes vicioses. És el pitjor que ens podia passar perquè bevíem a casa, d’amagat, en soledat. El rebuig familiar i social, quan es coneixia el problema, era brutal », explica Maria, que considera que encara queda un llarg camí perquè es vegi el alcohòlic com el que és, un malalt.
Al costat de Maria, una altra de les més activistes de lateral, que també segueix acudint al CAS del Carmel, és Luisa Anquela, que compta amb orgull el suport incondicional que ha tingut sempre per part dels seus fills i del seu marit, que va ser qui pràcticament la va obligar a anar al metge fa 30 anys, el temps que porta sense tastar l’alcohol. Un suport, però, que no és habitual. «En els grups mixtos és normal que les dones acompanyen els seus marits fins al centre. Elles, si són les pacients, solen venir soles o ocasionalment amb algun fill », explica la psicòloga de la teràpia, Ana María Gil, qui lloa les reunions només de dones en tant diu que els resultats són molt positius. «A les dones els costa molt més admetre-ho públicament, és un fenomen més amagat, pateixen trastorns afectius, tenen càrregues familiars i entre elles es produeix una major empatia», prossegueix la psicòloga poc abans de llegir davant les assistents a la teràpia una carta que ha escrit una de les seves pacients, dirigida a una jove fictica a la qual vol alertar del risc de passar-se de la ratlla: «Si estàs trist no beguis perquè et posaràs més trist. Si tens problemes no beguis perquè es multiplicaran. A la teva vida manes tu i l’únic que vull és que sigui millor que la meva ».
Les pacients que acudeixen al CAS d’Horta per iniciar un tractament d’alcoholisme, explica el director del centre, el psiquiatre Jaume Serrano, tenen una mitjana d’uns 48 anys i havien iniciat el consum als 20. A més de la dependència a l’alcohol, també es detecta, cada vegada més, la ingesta de cànnabis i psicofàrmacs
