Pensen que ningú entén la seva situació, se senten culpables si no estan tot el dia amb el malalt i fins i tot a vegades consideren que són ells el centre del problema. Aquests són, a grans trets, els pensaments que sol tenir la majoria de les persones que s’han de fer càrrec de familiars dependents i són aquests cuidadors els qui ben sovint requereixen d’algú que els ajudi a superar una situació que en cap circumstància haguessin pogut preveure.
A Reus, fa cinc anys que s’organitzen sessions coordinades per un psicòleg, on es reuneixen els cuidadors –sobretot dones–, que hi posen en comú les seves preocupacions i aprenen a viure la nova vida amb què s’han trobat. De moment, es troben en dos grups: un a l’ABS Marià Fortuny i l’altre al centre cívic Ponent.
«Em sentia culpable de voler ser lliure i ara ja m’he alliberat dels fantasmes». Així defineix Amèlia Girona com ha estat el canvi que ha patit després de dos anys de participar en les sessions Cuidem els cuidadors, que de fa cinc anys es dediquen a donar suport a les persones que tenen cura de la gent gran i que es troben en situació d’esgotament físic i emocional.
L’Amèlia es fa càrrec del seu marit, que pateix Parkinson: «Ell no acceptava la malaltia i em culpava a mi de la seva situació», explica. La situació de pressió en què es trobava va fer que busqués sortides a través dels serveis socials de l’Ajuntament de Reus: «En un moment així, si tu com a cuidadora no estàs bé, la situació encara empitjora més».
Fa dos anys que va començar a participar en les sessions del programa i ha notat, diu, una millora notable. La situació del seu marit no ha millorat, però ella ha après a acceptar la nova vida i a assumir quin ha de ser el seu paper.
