Avui, dia 7 d’octubre, és el dia d’Ada Lovelace, en el que es busca reconèixer i recordar a les dones que han deixat petjada en el món de les ciències.
Tot va començar fa només dos anys que Suw Charme-Anderson, periodista i tecnòloga anglesa, va decidir fer alguna cosa per protestar per la falta de dones que trobava en conferències de tipus científic, tant entre els ponents com entre la gent de la que aquests parlaven. Per això va agafar la figura d’Ada Lovelace, nascuda el 1815 i considerada la primera programadora informàtica de la història, i va llançar una proposta a la xarxa convidant a blocaires i periodistes a, el dia 24 de març, batejat com el Dia d’Ada Lovelace, escriure sobre dones que han tingut el seu pes en la història de la ciència i reconèixer així el seu llegat donant-los més visibilitat.
Ada és considerada el primer programador (o, en realitat, la primera programadora) de la història. El llenguatge de programació Ada va ser nomenat en el seu honor. Quina va ser la seva contribució al món de la programació? Ada, filla del poeta Lord Byron, va desenvolupar la seva pròpia poesia en el primer algoritme dissenyat per a ser processat per una màquina. Aquesta era la màquina analítica de Charles Babbage. Lovelace va incloure una sèrie de mètodes per a calcular, usant la màquina de Babbage, números de Bernouille, és a dir, una seqüència de nombres racionals relacionats amb la teoria dels números.
Si es fes un cop d’ull a la major part dels articles escrits amb motiu d’aquest dia tant el 2009 com en la seva segona edició el 2010, crida l’atenció la presència de moltes dones de nacionalitat alemanya, francesa, italiana o anglesa , i una absència bastant flagrant de científiques espanyoles. És que no hi ha hagut? És clar que sí, i aquest any, amb el Dia d’Ada Lovelace mogut al 7 d’octubre, toca treure els seus noms a la llum.
