El passat divendres dia 7 de novembre va tenir lloc, a la Casa Golferichs de Barcelona, la I Trobada de Dones Blogueres Catalanes organitzada per Dones en Xarxa. L’objectiu de l’acte era, d’una part, que les dones de la nostra bloquesfera es donessin a conèixer, i de l’altra, fer xarxa de dones a través dels blocs, un dels aspectes en els quals hi creiem més des de Dones en Xarxa.
Entre les assistents hi havien perfils diversos, dones més grans i d’altres més joves, dones científiques, periodistes, escriptores, dones del teixit associatiu, de l’ambit sanitari, del polític o de l’audiovisual. I cadascuna amb inquietuds diferents, però amb la voluntat comuna d’expressar idees, pensaments, opinions o simplement no deixar que la memòria esbandeixi cap moment del passat. És el cas de la Mònica Cañas , una infermera que un dia va decidir penjar tots els seus apunts de la carrera a la xarxa. El que va començar com una cosa sense importància, va anar prenent consistència quan la Mònica va començar a rebre preguntes de moltes persones d’altres factultats d’Infermeria d’arreu.
La Mercè Piqueras és científica i forma part de la Comissió de la Dona del districte de Les Corts des de l’any 1999. Va ser llavors quan va començar a plantejar-se que la Internet semblava obrir-se cap a totes i tots com una altra dimensió plena de noves oportunitats. Al 2004 va decidir-se a formar-hi part ella també fent el que més li agrada: la divulgació científica. A més, el seu bloc té la voluntat a contribuir a la visibilització de les dones, per això, la Mercè sovint acostuma a penjar-hi biografies de dones cèl·lebres. La Montse Vallmitjana és també científica. “No esperava gaires visites en obrir el bloc“, confessa l’autora d’una de les bitàcores més descriptives.
Un dels blocs més originals és, sense dubte, el de la Norma Estrella . Aquesta periodista que treballa al món editorial, té un ull exquisit per la fotografia creativa, per això totes les seves històries estan il·lustrades amb delicioses instantànies que reflecteixen estupendament el que explica. Sovint parla de cinema o d’algun viatge, però sobretot parla de llibres, i acompanya els seus posts amb foto-muntatges de ninots relacionats amb el títol. En aquesta línia es situa el bloc de la Gina Tost , o la Gina Tonic, que és com se la coneix en el moviment bloguer. És jove i fresc com ella, amb una temàtica variada i un disseny fantàstic, i per això ha estat nominat als Premis BOBS, l’equivalent dels Oscars americans a Internet. A més, la Gina treballa com a presentadora de televisió, per això moltes de les seves entrades fan referència a experiències personals en el món audiovisual.
Un exemple de que un bloc pot ser una plataforma de llançament d’una obra literària és la Sara Bailac . “Vaig començar escribint el bloc Realitats i Miratges l’any 2003 d’una forma molt personal i literària. Al final em van publicar les meves poesies en un llibre que es diu Inventari d’afectes perduts “, explica la Sara, que també és conscient que és necessari que les dones formem part de la xarxa. Com n’és la Gemma Esparó , que s’ha adonat que tots els certàmens que valoren les bitàcores, les tertúlies o els cercles que aglutinen blocs estan composats majoritàriament per homes. El seu és un bloc “indecís i personal“, que va començar amb molta activitat, tot i que ara, “per coses de la vida” s’ha hagut de frenar una mica.
A Dones en Xarxa creiem que el teixit associatiu és imprescindible per fer xarxa. Així ho creu també l’anglesa Àurea Martín , de professió filòsofa, amb molta experiència en el terreny de les associacions educatives. El seu bloc és en anglès i castellà. Els seus són blocs plens de gadgets, amb un disseny que denota que l’Àurea coneix prou bé les TIC’S, igual que el de la Francesca , una noia jove que treballa en un programa de televisió sobre tendències, o el de la Kahlo , eròtic i molt atrevit.
El món de la política tampoc no s’ha resistit a la bloquesfera. La Laura Peña va començar la seva aventura internàutica quan es trobava a Brusel·les estudiant Polítiques. Amb les seves reflexions feia saber com era la vida allà, “des de dalt de la vida política“, però en retornar, va fer servir el bloc de forma més personal, “retractant moments per mitjà de cançons“. Això acostuma a fer també la Lucía Solís , tècnica d’Igualtat de l’Ajuntament de Sabadell, que reconeix que el seu bloc “és un poti-poti. Hi pots trobar, des d’un article contra l’Eurodirectiva de les 65 hores, fins el vídeo d’una cançó de la Shakira”