El fenomen Justin Bieber, nova icona de la música pop, és tan planetari – ja ho diu el títol del seu disc i gira – com digne d’estudi. És el primer ídol massiu adolescent sorgit d’internet i nodrit per les xarxes socials.
Per això és important conèixer l’opinió de sociòlegs com Roger Martínez Sanmartí, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), expert en la mediació tecnològica en la cultura actual. «La dimensió que Bieber ha aconseguit no difereix gaire de la de bandes com els Backstreet Boys. El que és diferent és la captació de l’artista: Youtube», aclareix.
No és una diferència mínima. Haver sorgit a través d’aquest canal li dóna «una aura d’autenticitat i de gràcia extra que no tenen les estrelles de Disney. No es veu com una cosa falsa per la peculiaritat d’internet», insisteix el sociòleg.
Per la seva part, Eloi Vázquez, col·laborador d’EP3 i expert en cultura pop, apunta que les xarxes socials han canviat les dinàmiques del fenomen fan. Encara que tampoc de forma revolucionària: «Permeten a les fans agrupar-se sense haver de pagar cap quota, passar per correus, ni envejar psicòpates presidentes de club de fans. Però no crec que hagi sigut cap revolució en aquest sentit. La revolució va ser internet. Tot el que va venir després van ser simples adaptacions al mitjà».
Roger Martínez constata que el perfil dels beliebers – joc de paraules amb believer (creient en anglès) – comprèn «dels 7 als 16 anys» i que artistes d’aquest tipus fan que els més petits «siguin adolescents abans de temps». ¿I en què pot desembocar això? «No ho puc dir».
A Vázquez no el preocupa la precoç edat de les fans. «Crec que les passions infantils se solen desenvolupar en interessos més, diguem-ne, elevats en l’adolescència», diu. «Em preocuparia més que la meva filla fos una planta».
El sociòleg Roger Martínez també coincideix a defensar l’apassionament del fan. I en particular, de la fan femenina. «Sempre s’ha desprestigiat els fans, sobretot quan són noies. Cosa que no passa en el futbol. Si un noi es passa tres dies fent cua per a la Champions no passa res; i si crida al camp, és una vàlvula d’escapament. Però si una nena crida en un concert, se la qualifica d’histèrica».
Al sociòleg també el sorprèn la gran protecció dels pares d’avui dia. «Fa 15 anys, no acompanyarien els seus fills a concerts com aquest. És també un fenomen relativament nou». ¿I per què ho fan? «Doncs per por. I insisteixo, per un afany de proteccionisme que ha guanyat molta força i que ara es veu com a normal».
Les revistes d’adolescents fa anys que es nodreixen de fenòmens semblants. Segons el parer de Lidia Nieto, redactora en cap de Bravo, «el cas de Bieber és una autèntica bogeria. I n’és la prova que hem organitzat trobades amb vuit lectors a Madrid i Barcelona perquè el coneguin en persona i hem rebut més de 5.000 peticions».
Nieto parla de precedents com «Jonas Brothers, els actors de Crepúsculo i els de Gavilanes, Hannah Montana… Però el que és sorprenent de Bieber és que nens ben petits s’hi hagin enganxat». «En una altra de les nostres revistes, Como tú, que va dirigida a nenes de 6 a 8 anys, l’última portada l’hi hem dedicat a ell».
Però, ¿pot acabar sent una joguina trencada més? «No tant com Britney Spears, crec. Però sí que són artistes que passen de moda. Les nostres lectores són molt canviants. I duren un o dos anys, com a molt. Sempre arriba un altre que els treu protagonisme. Als Estats Units fa un any era el rei i aquí ni tan sols havia arribat. Arriben i se’n van. Aquest és l’any Bieber». I ¿el que ve?. «No se sap».
Montse Armenteras, directora de Myr Servicios Editoriales i coordinadora de revistes juvenils com Teens, opina que «Bieber no es viu com un fenomen molt diferent d’altres tipus Hannah Montana o Patito Feo. I durarà fins que surti un altre fenomen similar, que aporti un altre toc diferent. A les xarxes socials tot es mou molt ràpid; es generen ídols amb la mateixa rapidesa amb què se suplanten». Ja es pot ser famós en 15 minuts. El que és difícil és mantenir-se a dalt 15 minuts més, cosa que Bieber ha aconseguit. Potser seguirà així durant 15 anys.
Eva Moreno, directora de Súper Pop, confia en el potencial de Bieber per sobreviure a l’èxit i adaptar-se al futur i els canvis hormonals. «Justin Bieber és molt intel·ligent i està envoltat de professionals que sabran gestionar la seva carrera perquè continuï, com la de molts altres artistes». Exemple de bona companyia: el seu disc de remescles compta amb la col·laboració de Kanye West, autor del millor disc del 2010.
