Quedo amb Laia Soler i apareix amb dos portàtils –«Un és d’una amiga», aclareix– i una motxilla carregada de llibres. Té 20 anys i una passió: la literatura. Per la literatura es va fer blocaire i, a través d’un bloc que va crear amb un amic que va conèixer a la realitat 2.0, intenta que altres joves siguin tan lletraferits com ella. En el món virtual escriu sota el pseudònim de Selene, que en la mitologia grega és la deessa de la lluna.
I diu que la seva Selene va néixer al ciberespai.
¿De debò és possible tenir amics virtuals?
Sí, és clar. Ara som dues persones les que portem el bloc. La noia se’n va anar per un desacord en la forma i ens vam quedar el Mike, que viu a les Canàries, i jo, a Catalunya. Mai ens hem vist, però ens comuniquem per internet i tenim en comú la passió per la literatura.
O sigui, l’amistat 2.0 és possible.
La veritat és que crec que el Mike i jo som grans amics. Li asseguro que no és fàcil trobar en el dia a dia joves que estiguin disposats a donar el seu temps per la literatura. Pensi que invertim un munt d’hores en el bloc entre actualitzar, llegir, escriure, buscar, corregir…
Digui’m la veritat: ¿la interacció virtual no li provoca ni una miqueta de desconfiança?
No, la gent és sincera i de seguida aprens que en el terreny virtual les relacions són molt semblants al que serien en la realitat.
Posi-me’n un exemple, per favor.
Si algú no et cau bé a la xarxa, és probable que tampoc et caigui bé a la vida real. A la xarxa es generen odis, afectes… ¡Hi ha de tot!
¿Què és Alas de Papel?
És un bloc literari on ressenyem llibres de tota mena. L’actualitzem gairebé cada dia i ja tenim més de 1.200 seguidors; els anomenats aletejadors. De mica en mica ens va coneixent més gent.
¿A qui s’adreça?
A tothom, però els usuaris de blocs solen ser joves.
¿M’ho descriu?
Té un format clàssic: escrivim ressenyes de llibres.
¿I ja està?
Bé també ens comuniquem través de Facebook, actualitzem informació a Twitter i fem vídeos amb càmera fixa en què expliquem als usuaris el que estem llegint en aquell moment. Tenim interacció amb els nostres lectors. Per donar-se a conèixer a la xarxa s’ha de participar en altres pàgines.
¿Quin tipus de llibres ressenyen?
Tots els gèneres. Són ressenyes dels llibres que ens envien les editorials o els que comprem nosaltres. També fem crítica i, si cal, podem ser molt durs.
Reveli’m més lògiques de la xarxa.
Ens vam adonar que als cibernautes els agrada quan estem presents com a autors. És a dir, ens llegeixen més si veuen que hi ha una persona darrere del teclat i no només paraules fredes.
Llegeixo al seu bloc que el 23 d’abril es veuran les cares.
Sí. L’any passat ja ens vam veure a Madrid: vam aprofitar que se celebrava la Fira del Llibre. Aquest any hem quedat el dia de Sant Jordi. ¡Vindran blocaires de tot Espanya!
¿Com sorgeix la convocatòria?
De Soñadores de Libros, un dels blocs literaris més importants.
¿Quin futur té Alas de Papel?
No ho sé. De moment, ens ho passem molt bé escrivint. A vegades penso que hi inverteixo moltes hores, però és la meva passió i estic coneixent persones a qui els agraden les mateixes coses que a mi. És veritat que a la xarxa hi ha modes i blocs que cauen molt ràpid. Per ara, el nostre agrada i aguanta.
¿De què depèn que agradi?
Li asseguro que jo no sóc una experta en cibercultura, però crec que és una cosa tan lògica com que caiguis bé com a persona als lectors.
Una raó de carn i ossos, vaja.
Sí, però insisteixo que les formes de relació a la xarxa no són tan diferents de les de la realitat.
¿Es considera blocaire?
Sí. És un estil de vida, una forma de conèixer gent semblant a mi i de donar a conèixer la literatura.
