L’Any Rodoreda

L’Any Rodoreda comença el 15 de novembre amb l’estrena de l’adaptació teatral de La plaça del Diamant, realitzada per Josep Maria Benet i Jornet i dirigida per Toni Casares, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). L’Any Rodoreda és una iniciativa conjunta de la Fundació Mercè Rodoreda, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a…

Històries de dones fascinants i anònimes

La memòria personal, la que guardem en algun racó del cervell, sovint no arriba al gran públic. Històries increïbles que hem après en una conversa amb amics o coneguts es perden per sempre. Dedicatòries es proposa de recuperar la història d’algunes dones anònimes que han deixat senyal en algú, per portar-la al terreny públic i…

Treball destina més de 126.000 euros a projectes d’integració de les dones en països en vies de desenvolupament

A través d’aportacions a organismes internacionals, a càrrec del pressupost de l’Institut de la Dona . El Consell de Ministres, a proposta del ministre de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, ha autoritzat la contribució voluntària d’Espanya a diversos organismes internacionals els objectius dels quals van dirigits a augmentar l’accés de les dones en els…

Any Rodoreda, posada a punt

La celebració del centenari de l’escriptora començarà a l’octubre La Fundació Mercè Rodoreda (que depèn del IEC), la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull han signat el conveni de col·laboració per celebrar l’Any Rodoreda. El 18 d’octubre del 2008 farà cent anys del naixement de l’escriptora Mercè Roderada. Entre els actes que…

Javier Lorenzo ret homenatge a les dones guerreres de la Hispania romana en el llibre “Les guardianes del tabú”.

L’escriptor i periodista Javier Lorenzo va presentar a Madrid el seu nou llibre, “Les guardianes del tabú” (Planeta), un relat èpic sobre la desaparició del poble cantabro, hereu de les més ancestrals tradicions de la Península. El llibre parteix de l’aventura èpica de les dones que van encapçalar l’última resistència càntabra enfront de Roma en…

Una reina amb roba de faraó

Hatshepsut va haver de vestir-se amb roba masculina i modificar el seu nom, potser en la primera ‘travestització’ d’alta volada de la història de la humanitat. Hatshepsut, un nom que, malgrat el seu exotisme i difícil adaptació fonètica a la llengua catalana, molts són capaços de pronunciar-lo correctament, sense titubejos. Verdaderament un mèrit, i no…