Un total de 49.968 persones han estat condemnades per maltractaments, en els últims dos anys, coincidint amb l’entrada en vigor de la llei integral de mesures de protecció contra aquest problema, segons dades presentades avui al Congrés dels Diputats per la presidenta de l’Observatori del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Montserrat Comas.
L’informe aborda el període comprès entre el 29 de juny del 2005 (entrada en vigor de les mesures penals) i els dos anys posteriors i mostra com el 70% de les persones jutjades per aquest tipus de delictes són condemnades (set de cada 10).
A partir d’aquestes dades, la vocal del CGPJ ha destacat el «bon funcionament», encara que «no òptim», de la justícia en aquest àmbit, i ha reconegut la seva «preocupació» respecte al nombre d’assassinades, amb una mitjana de 58 a l’any que, a dia d’avui, ja ha estat registrada.
Així, encara que el nombre de denúncies s’ha incrementat de manera progressiva, amb més de 61.000 en el primer semestre de l’any, les dades del CGPJ mostren que el 70% de les dones mortes no havien denunciat la seva situació.
Vist des d’un altre angle, tres de cada 10 dones van perdre la vida malgrat haver anat a la comissaria i comptar amb una mesura cautelar (73% dels casos). Per això, Comas ha assenyalat la necessitat de millorar els mecanismes de valoració de les víctimes en comissaries i fer obligatòria la formació de jutges i fiscals.
Sobreseïment de causes
La presidenta de l’Observatori també ha cridat l’atenció sobre el nombre de sobreseïments de causes, que van passar de 3.847 a 10.773 (un 180% més), i l’increment de la proporció d’absolucions (del 15% al 24% als jutjats especialitzats).
Comas ha mostrat la seva preocupació per aquesta xifra donades les «dificultats probatòries» a què, segons ha dit, s’enfronten jutges i fiscals, ja que «en la majoria dels casos l’únic testimoni de l’agressió és la mateixa víctima».
Al mateix temps, una de cada 10 dones es neguen a declarar contra la seva parella després d’haver presentat una denúncia. Per aquest motiu, Comas ha insistit en la necessitat de modificar la llei d’enjudiciament judicial per evitar la dispensa en aquest tipus de casos.
A més, segons Comas, «encara hi ha un percentatge alt» de resolucions judicials que no inclouen un control posterior de l’ordre d’allunyament (no és obligatori encara que els protocols l’aconsellen), i ha assenyalat la necessitat que els òrgans policials informin de les mesures adoptades, el grau de compliment de l’agressor i de l’evolució del cas.
Ordres d’allunyament no obligatòries
Al mateix temps, la vocal del CGPJ s’ha mostrat partidària de modificar el Codi Penal per evitar que les ordres d’allunyament siguin obligatòries en cas de condemna. Segons Comas, aquesta circumstància afavoreix que hi hagi centenars d’ordres impossibles de complir perquè la mateixa víctima hi està disconforme, especialment en els casos de delictes lleus, que abans eren considerats faltes (amenaces o agressions sense resultat de lesió).
Un altre dels aspectes a què s’ha referit Comas és l’absència de dades que acreditin la generalització de les denúncies falses, ni tan sols per part de la jutge degana de Barcelona, María Sanahuja, que s’ha significat en la crítica d’aquest supòsit.
Segons les seves dades, des de l’entrada en vigor de la norma, el Tribunal Constitucional ha rebut 133 qüestions d’inconstitucionalitat per part de 22 jutjats, la majoria per l’increment de penes i la discriminació positiva de les dones.
