Marcela Lagarde és antropòloga i exdiputada del Parlament mexicà. La seva vida ha estat dedicada a esbrinar què ha passat en els crims de les dones de Ciudad Juárez que han escandalitzat el món. Lagarde ens explica les seves teories sobre els femincidis però alerta que al seu país hi ha zones més calentes pel que fa a la violència contra les dones, però que no gaudeixen del morbo mediàtic de les maquiladores de Juárez. Admet, amb un somriure maliciós, que molesta molta gent per liderar la lluita contra la violència masclista al seu Mèxic natal, mentre assegura que encara hi ha molt camí per endavant. Finalment, l’antropòloga valora la Llei de la Igualtat que darrerament ha aprovat l’Executiu Zapatero. Li sembla un bon començament ja que, per a ella, l’Estat “deixa de ser part del problema per esdevenir part de la solució”.
“Amb lleis com la de la Igualtat, l’Estat espanyol deixa de ser un problema per esdevenir part de la solució”
Què li semblen les Lleis aprovades per l’Executiu espanyol que fan referència a la Igualtat i a la Violència masclista?
No sé si esdevindran un avançament important. Ja ho veurem quan s’apliquin! Em semblen una possibilitat de canviar coses convertint en obligatòries vies que, pel camí social, no s’han assolit. És un pas per eliminar la discriminació política i econòmica vers les dones. No només la Llei d’Igualtat o la de Violència Masclista, sinó també las Llei de la Dependència. Les tres serviran per transformar la situació de les dones. Afectaran les relacions entre homes i dones. El Govern espanyol avança a grans passes ja que França, el Regne Unit o Alemanya no tenen lleis iguals. Veurem com s’aplica, però passar del 27% al 40% de dones als governs municipals ja em sembla un pas fonamental. S’eliminarà un percentatge important d’exclusió.
Amb aquestes Lleis, l’Estat deixa de ser un problema per esdevenir part de la solució. La violència contra les dones es dona en el món privat, però també en l’àmbit públic!. A Mèxic, quan era diputada, vaig promoure una Llei general contra aquesta xacra i, ara, cada estat mexicà ho haurà d’aprovar i adaptar-les a la complexitat legislativa del nostre país. La nostra Llei no es limita a la violència de parella sinó també avarca formes de violència en l’àmbit educatiu, empresarial, institucional… A Mèxic hem aconseguit que la violència feminicida estigui reconeguda! Siguin assassinats, suïcidis, accidents evitables…
“Hi ha llocs a Mèxic on s’han assassinat més dones i nenes que a Ciudad Juárez”
El cas de Ciudad Juárez és el més mediàtic. Què hi ha al darrera?
Hi ha molt morbo al voltant dels assassinats de dones de Ciudad Juárez. Jo vaig presidir la Cambra del Parlament mexicà per estudiar els fets. Però no només a Ciudad Juárez. Hi ha llocs a Mèxic on s’han assassinat més dones i nenes. En altres llocs no hi ha hagut el fenomen mediàtic de Juárez. La major part dels crims de Ciudad Juárez han estat comesos per familiars. Es tracta de violència familiar: pares, marits, parelles, exparelles, amics… Ara bé, hi ha una petita part lligada a la violència organitzada encara que no vinculat necessàriament a cintes pornogràfiques o snuff, tal i com s’ha vingut dient. Això s’ha explotat i sembla que hi hagi un desig perquè això sigui així!.
Pensa que hi ha molts funcionaris que han actuat amb negligència, s’han fet molt malament els estudis, les investigacions… Una dada esgarrifosa explica que, amb dades oficials, Ciudad Juárez o Mèxic DF (20 milions d’habitants) ocupen el sisè lloc d’un rànking mexicà de l’1 al 10 que mesura la violència contra les dones. Les dones de Ciudad Juárez assassinades eren de classe baixa però n’hi ha hagut algunes de classe alta amb estudis i doctorats. Les formes extremes de violència corresponen a situacions d’exclusions o marginació.
La violència no té edat. S’han assassinat dones i nenes però, per exemple, a DF es van assassinar 60 ancianes en quatre anys. Es va generar una gran alarma social perquè aquestes dones van ser víctimes d’una violència de gènere que no té res a veure amb la pornografia. A Ciudad Juárez s’ha fet pornografia dels crims.
“A Juárez no es compleix el mite de Juárez”
La revolució mediàtica és una arma de doble tall?
Estem entrant en un mite. Després d’haver investigant puc assegurar que a Juárez no es compleix el mite de Juárez. El problema és enorme perquè vol dir que homes als quals les dones confien són els que han atacat les dones.. Ës una violència ancorada en la societat normalitzada encara que no lligat a la delinqüència. A Mèxic es donen els dos casos. A Juárez hi viatja tothom. Tothom fa reportatges, entrevistes als familiars de les víctimes… Per una part és positiu perquè hi ha molta solidaritat, però per l’altra s’ha convertit en un espectacle!.
“Molesto a molta gent”
Molesta vostè?
Molesto a molta gent. Vaig ser diputada i vaig poder denunciar el problema. He estat amenaçada, de la mateixa manera que totes les persones que han denunciat la situació. Demano justícia, demano fer públics els cassos, demano portar davant de la Llei els culpables. Hem creat una capacitat d’exigència i hem obligat que els estat facin Lleis per afrontar aquest problema. Però s’ha generat dos corrents. Els autoritaris que demanen pena de mort i cadena perpètua contra els culpables i els altres que aposten per la rehabilitació, reeducació i respecte als drets humans.
