“La societat digital és plena de reptes invisibles. Per abordar-los cal conèixer-los. Necessitem un mapa complet del camí; tenir a la nostra disposició les dades, el context i la seva anàlisi.” Així comença l’estudi de l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat dedicat a la Violència digital de gènere de la sèrie de policy brief, creada per visibilitzar noves realitats socials i assenyalar rumbs que ajudin a intervenir en elles mitjançant polítiques públiques.
- Introducció
“La violència de gènere digital segueix sent invisible per a una part de la societat. Però les seves conseqüències tenen un impacte psicològic, social i econòmic les dones que la pateixen.” La violència de gènere s’assembla a la figura d’un iceberg, on la part que es veu fa referència al maltractament físic o inclús la mort d’una dona per part d’un home, mentre que la zona que no es veu està plena d’altres tipus de violència. D’entre elles es troba la violència digital de gènere, és a dir, tota mena d’agressions verbals i psicològiques del món virtual, que aprofita en molts casos, l’anonimat de les xarxes.
Tot i això, “en els darrers anys diversos casos han saltat als mitjans de comunicació, començant a sensibilitzar a l’opinió pública de la gravetat de la violència de gènere digital” explica l’estudi. Com que la digitalització està cada cop més present en tots els aspectes de la vida, la violència de gènere que utilitza eines digitals pot ser tan perjudicial per a les víctimes que fins i tot es poden veure obligades a abandonar el món digital, amb greus conseqüències psicològiques, socials i econòmiques. Com reafirma l’estudi: “Als Estats Units, dues de cada deu dones joves entre 18 i 29 anys han estat assetjades sexualment a través d’Internet i una de cada dos va rebre imatges sexuals explícites.”
- Definició i delimitació
S’usa la paraula ciberaassetjament, definida el 2018 pel Consell Europeu com: “l’ús de sistemes informàtics per causar, facilitar o amenaçar amb violència contra les persones, que té com a resultat, o pot tenir com a resultat, un dany o patiment físic, sexual, psicològic o econòmic, i pot incloure l’explotació de la identitat de la persona, així com de les circumstàncies, característiques o vulnerabilitats de la persona”.
- Incidència de la violència digital de gènere a Espanya
Existeixen dos mètodes principals per mesurar aquest fenomen:
- Preguntar directament a les destinatàries de la violència digital, a les dones.
La millor aproximació es troba a la macroenquesta de violència contra la dona que la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere va dur a terme el 2019. Per aquesta mostra es va entrevistar prop de 10.000 dones i va incloure preguntes relacionades amb l’assetjament sexual mitjançant Internet. En aquesta enquesta va sortir a la llum que el 7,2% de les dones han rebut imatges sexualment explícites, el 15,2% han experimentat assetjament reiterat per part de la mateixa persona i que el 4,3% d’aquestes dones que han patit assetjament reiterat s’han vist sotmeses a la publicació de fotografies per part de l’assetjador.
L’edat és un factor determinant: les joves, que són les que més utilitzen els serveis digitals, pateixen en major mesura l’assetjament digital. Més d’un 25% de les dones entre 16 i 25 anys han rebut insinuacions inapropiades a través de les xarxes socials. Més del 20% de les joves entre 16 i 20 anys han rebut correus electrònics, missatges de text o fotografies sexualment explícites que les han fet sentir-se ofeses, humiliades o intimidades.
- Quantificar els fets denunciats davant les forces i els cossos de seguretat de l’Estat vinculats a la violència digital contra les dones.
El Portal Estadístic de Criminalitat del Ministeri d’Interior permet analitzar l’evolució de les infraccions penals relacionades amb la cibercriminalitat des de l’any 2011. Les victimitzacions per delictes sexuals a dones han seguit una tendència creixent; han passat de 223 l’any 2011 a 855 el 2020.
“El fenomen de la violència digital de gènere es veu reflectit en les estadístiques oficials, mantenint una tendència creixent llarg dels anys. Les dones representen la majoria de victimitzacions per delictes sexuals i, a més, són víctimes d’altres delictes no englobats en aquest grup penal, però si en la definició de violència digital” explica l’estudi.
- Conseqüències de la violència de gènere digital
“A l’era de les converses al plànol digital, diàriament hi ha dones amb reconeixement públic que han de deixar de participar en aquests espais per por als atacs” explica l’estudi.
D’entre algunes conseqüències l’ONU destaca que 3 de cada 10 dones que han experimentat algun tipus de violència de gènere a través de medis digitals afirmen que aquest fenomen ha afectat la seva salut mental.
Segons una enquesta duta a terme per Amnistia Internacional, realitzada a vuit països del nostre entorn, el 55% de les dones que han patit assetjament a xarxes socials van declarar que eren menys capaces de centrar-se en la seva activitat diària. El 54% va experimentar atacs de pànic, ansietat o estrès. Un altre 57% va tenir una sensació d’aprensió en pensar en utilitzar Internet o les xarxes socials i el 54% va experimentar aquesta sensació al rebre correus electrònics o notificacions de les xarxes socials. El 41% de les dones assetjades en línia van sentir que la seva seguretat física estava amenaçada.
L’ONG Pla Internacional va centrar l’anàlisi a les nenes i joves, trobant que el 42% de les que van patir assetjament en línia van mostrar estrès emocional, baixa autoestima i pèrdua de la confiança. El 24% es van sentir insegures físicament, el 19% va començar a tenir problemes amb les amistats i la família i el 18% a l’escola o institut.
- Polítiques per a la lluita contra la violència digital de gènere
“Encara que ja existeix la legislació a Espanya i a la Unió Europea que recullen aquest tipus de violència com una tipologia pròpia dins de les lleis de violència de gènere, es fa necessari que s’incloguin mecanismes extremadament àgils de prevenció, denúncia i acció” exposa l’estudi.
A nivell internacional, l’ONU ha llançat una campanya de conscienciació, anomenada Bodyright, que cerca que les empreses tecnològiques i de continguts atorguin a les imatges del cos de dones i nenes la mateixa consideració que els continguts protegits per drets de propietat intel·lectual, de manera que la distribució i compartició de dites imatges sense el consentiment de les seves propietàries sigui considerada una violació dels seus drets humans, la seva privadesa, la seva dignitat i la seva autonomia.
- Recomanacions
