Un dia van dir prou. Van sortir de casa sense res, deixant enrere el que havia estat la seva llar, els seus records-els bons i dolents-i totes les seves coses. De la mà dels seus fills en molts casos, van decidir començar una nova vida lluny dels crits, els cops i els insults. Ho van fer en algun dels allotjaments que l’Institut Andalús de la Dona (IAM) posa a disposició de les víctimes de la violència masclista que estan en situació de perill i que en el que va d’any han atès un total de 73 dones, un 15% més que en el mateix període de 2012, amb 86 menors al seu càrrec.
La crisi, almenys en part, es troba darrere d’aquest increment del nombre de dones que són derivades a cases d’acollida després de demanar ajuda a través del telèfon gratuït 900200999, o d’algun dels recursos habilitats per atendre aquests casos, segons va assenyalar ahir la coordinadora provincial d’IAM, Estefania Martín Palop, que va presentar el balanç del primer semestre de l’any amb el delegat de la Junta d’Andalusia a Màlaga, José Luis Ruiz Espejo. La responsable de l’Institut va explicar que els problemes econòmics, a més d’originar violència en l’àmbit domèstic, fa que la dona es torni més vulnerable encara al no disposar de recursos per afrontar una vida independent.
Una trentena d’immigrants
De les 73 víctimes de maltractaments que han atès els centres malaguenys del Servei Integral d’Atenció i Acollida, 46 són de Màlaga i la resta procedeix d’altres punts d’Andalusia, ja que una vegada que han passat pel centre d’emergència-el primer punt de l’itinerari a seguir en casos de risc-, les dones que són derivades a les cases d’acollida han de fer en altres províncies per raons de seguretat, tal com va explicar la coordinadora de l’IAM. En aquest sentit, el nombre de dones de Màlaga que han estat ateses fora és de 25. Respecte a la nacionalitat, 27 de les 73 usuàries d’aquest servei entre gener i juny són immigrants.
Quant al perfil majoritari, es tracta d’una dona d’una edat mitjana de 35 anys amb 1,17 fills al seu càrrec. Respecte a la via d’ingrés, en 41 dels casos van arribar a través del centre provincial de l’IAM, 25 pel Telèfon de la Dona; sis a través de centres d’emergència d’altres províncies i una procedent d’una casa d’acollida d’un altre punt d’Andalusia.
Després de passar pel centre d’emergència, on poden estar un màxim de tres mesos, es valora la situació de la dona i se la deriva al recurs més adequat per a ella. Un d’ells és la casa d’acollida, «on s’intenta que porti una vida el més normal possible, de manera independent i autònoma», detalla Martín Palop. En aquests centres pot romandre amb els seus fills o qualsevol altra persona que tingui al seu càrrec sense límit de temps, encara que els casos que necessiten un major seguiment es deriven a un pis tutelat.
