La proposta espanyola de crear una ordre europea de protecció de les dones víctimes de violència sexista va aconseguir un nou avanç, malgrat la ferma oposició de la Comissió Europea i les enormes reserves d’una àmplia sèrie de països comunitaris que consideren que el projecte espanyol és defectuós i inviable.
L’objectiu de la iniciativa és estendre automàticament a qualsevol estat de la Unió Europea les mesures dictades per un altre estat membre per protegir una dona, com una ordre d’allunyament del maltractador.
El Consell de Ministres de Justícia i Interior de la Unió Europea (UE), presidit pel ministre espanyol de Justícia, Francisco Caamaño, va acceptar remetre el projecte al Parlament Europeu per prosseguir la seva tramitació.
Els països que s’oposen a la controvertida iniciativa –Alemanya, el Regne Unit, Àustria, la República Txeca, Eslovènia, Letònia i Hongria– van preferir no forçar una votació per no humiliar Espanya i van deixar que continués el seu recorregut amb la convicció que la proposta no superarà la pròxima fase. Aquests països sumen prou vots per bloquejar el projecte.
La proposta espanyola ha ensopegat des del principi amb l’oposició frontal de la comissària europea de Justícia, Viviane Reding, que considera que la base jurídica utilitzada no és vàlida (article 82 del nou Tractat de la UE).
La comissària Reding sosté que aquesta base no es pot utilitzar perquè es refereix a decisions judicials, mentre que en nombrosos països europeus les mesures de protecció davant les víctimes de la violència no són judicials, sinó administratives.
Per exemple, a Espanya aquestes mesures de protecció són judicials, però en altres estats, com Alemanya, tenen caràcter administratiu. En un altre grup, com la Gran Bretanya, presenten caràcter mixt.
Reding sosté que el projecte espanyol només servirà per beneficiar els advocats i no oferirà una protecció real a les dones. La comissària va arribar a amenaçar d’impugnar el projecte davant el Tribunal de Justícia de la UE si s’arribava a aprovar formalment per l’Eurocambra i pel Consell de Ministres de la UE.
El debat públic de la proposta espanyola va ser molt tens, amb enfrontaments entre Caamaño i Reding i entre el mateix ministre i els seus homòlegs d’Alemanya, el Regne Unit i Àustria.
El dirigent espanyol va retreure a Reding «una interpretació limitada i inflexible» del Tractat de la UE i una «immobilitat absoluta». Alemanya va subratllar que no hi havia majoria qualificada per aprovar el projecte i la Gran Bretanya va insistir en el fet que la mesura serà «inútil» si la base jurídica no és segura com sembla.
