El vincle entre violència de gènere i vih és un nexe invisibilitzat, a més de la causa d’un terrible patiment entre moltes dones al no ser abordat amb tota la complexitat que requereix, com també s’està ignorant la dimensió del impacte que té i pot arribar a tenir el propi vih en el món.
La feminització de la epidèmia ha sigut un procés no visible des del
propi inici de les infeccions. La situació actual de les dones al mon i en
concret de les dones seropositives ha estat sempre lligada amb les desigualtats, i com totes sabem, les desigualtats estan estretament lligades amb el gènere, on el poder és predominantment masculí. El context quant parlem del vincle entre violència de gènere i vih ha de ser precisament aquest: el poder en les relacions. Un poder que es reparteix entre països enriquits i països empobrits, entre dones i
homes. I sempre amb el mateix resultat: qui es troba en pitjor relació amb el poder acaba perdent, o en aquest cas acaba infectant-se de vih.
El vincle entre violència de gènere i vih va molt més enllà de del que ens podria semblar evident, és a dir, la possible infecció de les dones en relacions abusives amb la conseqüència del vih. Aquest vincle va molt més enllà. Posem un exemple: milers de dones van ser violades de forma sistemàtica al República Democràtica del Congo i a l’antiga Iugoslàvia per infectar-les de vih com a forma de genocidi. És evident aquest vincle les agressions sexuals que son ateses en els nostres
hospitals, però no es visible en aquelles situacions que son molt més freqüents i més quotidianes, i que cada dia treballem les professionals que atenem a dones maltractades. Les dones maltractades psicològicament i/o físicament en moltes ocasions ho son també sexualment però que no poden identificar aquest maltractament. Tampoc moltes vegades ho fan els protocols, ni la formació, ni les
eines amb les quuals contem les professionals. No coneixem, ni tan sols, de quines maneres es poden reduir els danys o com facilitar eines de reducció dels riscos d’infectar-se que tenen les dones.
Els propis mandats de gènere en si, imposen i regulen les expectatives i les conductes que ha de tenir cada sexe. Els mandats plens de idees de submissió i d’ideals romàntics ens expliquen que ha de saber una dona sobre el sexe, la sexualitat i els comportaments sexuals. Aquests mandats els podríem veure com a violències de gènere de baixa intensitat, el que algunes autores anomenen micromasclismes, però no deixen de ser imposicions socials patriarcals que ens posen a les dones en situacions desiguals en les decisions sobre com uidar-nos. Un exemple es no poder plantejar-nos la utilització del preservatiu en les nostres relacions.
El fet que en aquest moment una dona «casada i fidel» tingui més probabilitat d’infectar-se que una dona que te «múltiples relacions», té a veure amb les greus dificultats per percebre la seva pròpia vulnerabilitat i el risc front el vih i per poder prendre mesures adequades. La idea de fidelitat lligada a amor romàntic es una forma de violència estructural, ja que fins fa 30 anys les dones podien anar a presó per ser «adulteres». Aquest simbolisme ens impedeix encara avui dia repensar la nostra sexualitat sense aquests paràmetres patriarcals i replantejar el concepte de «confiança» que des del model d’igualtat i respecte és un
valor fonamental, però des del model de desigualtat de gènere es una forma de posar-nos en risc.
Les desigualtats de poder i la dependència econòmica condicionen la informació i influeixen en la presa de decisions quant a salut sexua li el major aïllament social de les dones les sotmet a una restricció tant en l’accés a la informació com a l’hora de constrastar-la. Tots aquests aspectes comporten un control limitat dels mitjans de prevenció així com dificultats per a la pròpia percepció del risc de les dones, i ens priven de nostra identitat com a éssers sexuats per limitar-nos a la identitat com a mares o cuidadores. De la mateixa manera, la violència de gènere queda instituïda en les relacions socials i de parella, la qual cosa pot donar lloc a determinats comportaments que situen a les dones seropositives en situacions tant de violència física com psíquica
i social.
Hi ha moltes dones que arren del diagnòstic del vih viuen una escalada de violència per part dels seus companys. Aquest fet agreuja la situació d’aïllament i per tant augmenta el risc de no poder-se cuidar. El vincle entre violències de gènere i el vih és una assignatura pendent per fer-hi
front, tant a nivell internacional com aquí a casa nostra. Cal que incloem aquest tema en les nostres agendes polítiques, en els nostres protocols de violència masclistes, en la formació, en l’atenció, i en els discursos dels moviments feministes. Desvelar aquest vincle pot ser el nostre repte i el nostre compromís.
Visita la web de Creación Positiva
